El Parlament Europeu va aprovar, el 26 de març de 2019, la Directiva que reforça la posició dels creadors i editors en el nou entorn de l’era digital.
El camí no ha estat ni de bon tros fàcil, ja que l’aprovació de la Directiva ha necessitat més de 2 anys d’ardus debats i enfrontaments entre tots els sectors interessats, que sobrepassen en molt l’escala europea del seu àmbit d’aplicació. Això ha propiciat alineaments de posicions una mica paradoxals. Per una banda, el grup representat per les grans plataformes tecnològiques (Google, Youtube, etc.) i moviments d’activisme social a favor de la llibertat d’expressió o la neutralitat de la xarxa, i de l’altra el grup dels autors, editors o la premsa.
Alguns dels punts més controvertits que recull el nou marc legal van precisament en la direcció de reforçar la protecció del segon grup, el dels creadors de continguts, enfront de l’ús o difusió que es feia fins ara dels seus treballs de manera indiscriminada per les plataformes tecnològiques com Google i el seu servei Google News. És el cas de la Taxa del Link. (Art. 15), que sotmet a autorització prèvia de l’editor la possibilitat que aquests mecanismes d’agregació reprodueixin els continguts (principalment articles de premsa i publicacions) i reconeix el dret de remuneració dels seus titulars.
Un altre dels punts candents és el referit a l’obligació de control que l’Art. 17 de la norma imposa a plataformes de difusió -un exemple seria YouTube- sobre el contingut que pengen els seus usuaris. Aquestes plataformes s’han d’assegurar que els continguts accessibles a través dels seus serveis comptin amb les corresponents llicències de comunicació pública dels titulars i, si no és el cas, retirar-los.
La implementació tècnica d’aquesta mesura s’aventura complexa, com ja han apuntat les principals empreses afectades. El volum d’informació que circula a través dels seus servidors és ingent i un control mínimament efectiu només pot establir-se a través de mecanismes d’automatització de filtrat (algoritmes), que generaran també, com a efecte col·lateral, el bloqueig de certs continguts perfectament lícits, quan no una potencial intromissió en altres aspectes dels continguts dels usuaris que podrien vulnerar drets fonamentals. Per mitigar en certa manera aquests efectes s’estipula el mandat que les plataformes habilitin mecanismes àgils de reclamació a través dels quals els usuaris puguin qüestionar un bloqueig improcedent de continguts.
L’objectiu de la reforma ha estat el d’adaptar el marc jurídic comunitari del Dret d’Autor, i per tant el de cada un dels països membres de la UE, a la societat de la informació. L’impacte de l’entorn digital ha transformat profundament no solament els hàbits i maneres d’accés a les obres protegides, sinó també els límits del Copyright i, de manera molt especial, el que conforma el dret a la cultura i l’educació del conjunt de la ciutadania. Conjugar aquests dos àmbits és el repte que encara el futur desenvolupament i aplicació de la norma ara aprovada.
