El 26 d’abril és el dia Mundial de la Propietat Intel·lectual i aquest és el lema del que parteix de l’esport convertit en un referent de valors universals com l’excel·lència, el respecte i el joc net.
L’esport ha passat a ser una indústria que mobilitza ingents quantitats de seguidors i de recursos econòmics per tot el món i al llarg de la seva cadena de valor, però més enllà de les grans cites mediàtiques globals que poden suposar uns Jocs Olímpics, un Mundial de Futbol o una Final Four de la NBA hi ha tota la base esportiva que s’acaba convertint en causa i efecte del fenomen esportiu com a tal, i on l’una no s’entendria sense l’altra. És impensable imaginar el seguiment i complicitat que generen a escala mundial moltes pràctiques esportives sense l’impacte decisori d’aquestes grans fites esportives i les seves competicions, és un moviment bidireccional; que en últim terme s’ha vist afavorit de manera exponencial pel desenvolupament dels mitjans de telecomunicacions, amb les diferents alternatives digitals de difusió de continguts del nou mil·lenni. Si ara mateix hi ha un fet d’abast indubtablement universal, aquest és l’esportiu.
Els drets de Propietat Intel·lectual juguen -mai millor dit- un paper decisori en la tutela i salvaguarda d’una bona part de les transaccions econòmiques que es generen al voltant de l’esport. Les marques dels diferents fabricants, dels clubs esportius, els dissenys de les competicions, els drets d’imatge dels esportistes o els innumerables desenvolupaments tecnològics del sector, són alguns exemples d’actius intangibles que generen valor i aporten els recursos necessaris per organitzar grans esdeveniments esportius, que al seu torn també comporten gens menyspreables inversions en altres àmbits de la societat i l’economia. Aquest valor no es limita només a l’àmbit del titular del dret afectat, sinó també als tercers que d’alguna o altra manera acaben duent a terme actes d’explotació de les modalitats d’intangibles abans esmentades: seria el cas dels espònsors o patrocinadors dels esdeveniments, les entitats de difusió dels senyals o els llicenciataris que explotin drets de PI en productes o prestacions relacionades amb la competició en si, el cas més paradigmàtic seria el del marxandatge. S’ha de tenir present que l’esport d’alt nivell per si sol ja representa una font molt important d’innovació, donat que és un mercat molt intens de tecnologia, prova d’això és que els principals indicadors comparats mostren un increment de més del 100% en el nombre de patents de l’àmbit esportiu durant el decenni 2007-2017.
L‘Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual ha volgut posar de la mà l’esport i la innovació per a la campanya d’aquest any, sobre la base d’un tret comú a tots dos àmbits: l’esperit constant de superació, valor imprescindible universal i sobre el que es fonamenta la contínua voluntat de millora de la nostra societat. L’esforç sense reconeixement perd una bona part del seu sentit i és precisament sobre aquest punt on els actius intangibles reforcen aquesta creació de valor que es deriva de tot el cicle d’activitat esportiu.
