Durant els últims anys, la Xina ha ofert unes condicions òptimes, en termes de mercat laboral i baixos costos, perquè empreses de tot el món situessin en aquest país els processos de producció i fabricació dels seus productes.
En aquest context, les empreses que subcontracten la fabricació dels seus productes a la Xina per comercialitzar-los a tercers mercats, en general no veuen necessari protegir les seves marques a la Xina. De fet, el Tribunal Suprem d’aquest país ha vingut considerant als darrers anys que no hi ha infracció de marca derivada de l’activitat de fabricació quan el fabricant local té l’autorització del titular estranger, sempre que els productes no es venguin a la Xina i la marca estigui adequadament protegida al país de destinació dels béns.
No obstant això, una recent decisió de l’esmentat tribunal considera que les activitats associades a la fabricació i transport podrien ser enteses com a ús de la marca i, per tant, ser susceptibles d’infringir drets de marques de tercers a la Xina.
En aquest nou escenari, resulta sens dubte necessari per a les empreses que operen a la Xina, ja no només aquelles que estrictament comercialitzen en aquest país els seus productes i serveis, sinó també per a les que ubiquen alguna fase de la seva cadena de producció en aquest país, avaluar en el context específic de la seva activitat els riscos d’infracció de registres de marques de tercers a la Xina. Així mateix, també haurien d’establir una estratègia adequada de protecció de les seves pròpies marques.
