PONTI IP

NOTÍCIES

21 de juny de 2019

Copieu, copieu, maleïts!

55.000 milions d’euros en pèrdues anuals en vendes, gairebé 500.000 llocs de treball i 110 € per cada ciutadà de la UE són les magnituds que mostra l’últim Informe de l’Observatori Europeu de vulneracions de Drets de Propietat Intel·lectual. En l’àmbit estatal, aquestes xifres es redimensionen en 6.700 milions d’euros, uns 50.000 llocs de treball anuals i 146 € per espanyol a l’any.

Darrere de tot aquest gens menyspreable ball de xifres es troba la lucrativa indústria de la falsificació i la pirateria sobre la qual, com s’assenyala, està estenent ja els seus tentacles el crim organitzat internacional en detriment d’altres activitats que els eren més pròpies.

L’impacte d’aquesta xacra està centrat en tres grans sectors industrials: peces de vestir, cosmètics i smartphones, amb percentatges sobre el total de pèrdues que oscil·len entre el 10 i el 15 %; seguits de prop pels vins i espirituosos amb el 8 %. Però també s’observa amb preocupació l’increment que està experimentant el tràfic de medicaments falsificats que, no cal dir, són al seu torn font de potencials afectacions per a la salut pública.

La falsificació de marques, de dissenys industrials o de patents sembla imparable. Segons les dades d’EUROSTAT, en el quinquenni 2013-2017 només un 0,08 % del total de mercaderia il·legítima va ser intervinguda. Tot això és conseqüència de la suma de tres factors:

-La baixa percepció social del fet il·lícit, quan no la seva acceptació.
-Els baixos preus d’aquests productes comparats amb els genuïns.
-La facilitat d’accés i –afegiria- el cert anonimat que permet internet.

Al meu entendre, el més complex d’abordar és el primer; amb una vessant sociològica clara que dificulta en gran mesura que es generi un grau d’alarma i retret general prou rellevant com per articular una resposta política i legal més eficient. És obvi que aquest factor no és aliè al baix nombre de condemnes a privació de llibertat o en indemnitzacions per danys per als autors d’aquests il·lícits.

No oblidem que ja són molts els anys en què estem assistint, en mitjans i xarxes socials, a la configuració d’un estat d’opinió publicada en el qual els drets de propietat industrial i intel·lectual es presenten com un tema d’interessos creats per les grans corporacions que durant anys han gaudit d’amplis marges de negoci i que la globalització i internet perjudiquen.

Aquesta simplificació, basada en un fals mite de correcció política, gairebé se sobreentén, de justícia social contra el poder de les corporacions, oblida que un 99 % del teixit empresarial europeu és PIME, el veritable motor de la nostra economia, el que en última instància el converteix també en el major perjudicat dels impactes aquí exposats.

Tot aquest impacte negatiu no s’esgota únicament en la dimensió econòmica, sinó també en la reputació sobre les marques genuïnes, que a través dels canals d’internet es veuen afectades per un Benchmarking negatiu, fruit de la vinculació generada per llocs il·legals amb publicitat pornogràfica, d’apostes online o programari maliciós.

El contrapunt a tot això és la pròpia percepció ciutadana de la UE que, de manera molt majoritària, valora l’aportació a la innovació i creació de riquesa dels productes genuïns. El repte sembla ser, doncs, com convertir-la en motor de canvi en totes les instàncies d’aquesta perversa inèrcia. Mentrestant, maleïts tots!

Article de Joan Salvà

Membres de