La EUIPO ha publicat recentment, la Pràctica Comú CP10 «Criteris per avaluar la divulgació de dibuixos o models a Internet» fruit de la col·laboració en el context dels Projectes de Convergència seguits per les Oficines de la PI de la Xarxa de Dibuixos, Models i Marques de la Unió Europea (EUTMDN).
Les proves de divulgació a internet poden ser pertinents per avaluar si un dibuix o model compleix els requisits de protecció. L’objectiu d’aquesta pràctica és el de proporcionar una orientació clara i exhaustiva que permeti avaluar aquestes proves, servint de referència per a l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea, les oficines de propietat industrial dels estats membres de la UE i el Benelux, associacions d’usuaris, sol·licitants, titulars de drets i representants. Aquesta pràctica entrarà en vigor l’1 de juliol de 2020.
En termes generals, la legislació comunitària estableix que un dibuix o model es considera que ha estat posat a disposició del públic:
i) si s’ha publicat amb posterioritat a la seva inscripció en el registre o d’alguna altra manera, o si s’ha exposat, comercialitzat o divulgat d’alguna altra manera, per exemple a internet, i
ii) excepte en el cas que aquests fets no hagin pogut ser raonablement coneguts en el tràfic comercial normal pels cercles especialitzats del sector de què es tracti, que operin a la Unió Europea (Article 6 de la Directiva 98/71 / CE del Parlament Europeu i de Consell, de 13 d’octubre de 1998, sobre la protecció jurídica dels dibuixos i models).
La pràctica comuna estableix els següents criteris i recomanacions per a valorar les proves de divulgació dels dibuixos i models a internet:
Font de la divulgació a internet:
Es consideren fonts de divulgació de dibuixos o models a internet els llocs web, com ara llocs web de plataformes de comerç electrònic, de bases de dades en línia o de xarxes socials, les aplicacions mòbils, els correus electrònics enviats amb finalitats comercials i els sistemes d’intercanvi d’arxius, malgrat que l’accés a aquests sistemes estigui restringit mitjançant contrasenya o pagament de taxa.
Es recomana que l’extracció d’informació de llocs web es realitzi creant còpies impreses, per exemple, en format PDF, que mostrin una imatge clara del dibuix o model pertinent, la data de divulgació i l’adreça URL. En general, la data d’impressió de la còpia es considera com a data de divulgació, llevat que es pugui establir una altra data anterior a partir del contingut del document o de qualsevol altra prova.
Per a les proves de divulgació en aplicacions mòbils, es recomana extreure la informació de la pàgina web vinculada a l’aplicació. Si no es disposa de versió web, pot utilitzar-se una captura de pantalla del dispositiu mòbil.
Pel que fa a les proves de divulgació mitjançant correus electrònics, aquestes han de mostrar una representació del dibuix o model que es va enviar en arxiu adjunt, i indicar amb claredat la data que es considera pertinent per avaluar el fet de divulgació.
Pel que fa a l’extracció d’informació de sistemes d’arxius, es recomana aportar proves addicionals, com ara correus electrònics, on s’informi als usuaris que s’ha realitzat una descàrrega de l’arxiu. La data de divulgació és la data en què va pujar l’arxiu al sistema o en què algun usuari va fer una descàrrega.
Determinació de la data pertinent de divulgació del dibuix o model a internet:
La data de divulgació pot establir-se a través de diverses eines. La pràctica comuna recomana emprar serveis d’arxiu de llocs web com ara el Wayback machine en lloc de serveis de motors de cerca i emprar, addicionalment com a mesura de precaució, serveis de segellat de temps de proveïdors qualificats que proporcionen un certificat que comprova el contingut que s’ha segellat (per exemple, el servei digital SafeStamper).
El segellat de temps protegeix el contingut que apareix en una captura de pantalla o en una còpia impresa davant la possibilitat que posteriorment es modifiqui o elimini de la seva font original. Tant els llocs web estàtics com les sessions de navegació poden segellar-se. És important comentar que aquest tipus de proves no està subjecte a cap limitació territorial. Així, per exemple, un segell qualificat de temps emès per un estat membre serà reconegut com a tal per tots els estats membres. A més, gaudirà de presumpció d’exactitud de la data i hora que s’indica i de la integritat de les dades a què la data i hora estiguin vinculades.
Mitjans de presentació de les proves de divulgació a internet:
Un fet de divulgació pot determinar-se presentant diversos tipus de proves. En general, es presumeix la integritat dels documents presentats de manera que la mera possibilitat de manipulació de la informació pertinent no és suficient per suscitar dubtes sobre el seu valor probatori
Les proves de divulgació es poden presentar en forma de còpies impreses i captures de pantalla, imatges i vídeos, metadades, adreces URL, hipervincles i declaracions escrites jurades o solemnes, tot i que cal comentar que aquestes últimes no són suficients per si mateixes per provar un fet de divulgació.
Pel que fa a les imatges o vídeos que mostren el dibuix o model, es recomana presentar proves sobre quan i on es va posar el vídeo o la imatge a disposició del públic; per exemple, aportant còpies impreses del moment en què el vídeo o la imatge es va anunciar a un lloc web. En el cas de plataformes de comerç electrònic. Pot ser d’utilitat incloure comentaris fets pels usuaris després de comprar el producte per determinar la data de divulgació del dibuix o model.
Excepcions a la disponibilitat dels dibuixos o models:
En general, veient la naturalesa global d’internet, el contingut en línia es considera que està a disposició de tothom. Només en determinades circumstàncies podria considerar-se que els esdeveniments objecte de divulgació no han pogut ser raonablement coneguts en el tràfic comercial normal pels cercles especialitzats del sector que operen a la Unió Europea. Aquestes circumstàncies poden ser degudes a restriccions en relació amb l’accessibilitat i possibilitats de cerca de la informació a internet. Aspectes com contrasenyes i pagaments, idioma i domini de nivell superior, possibilitats de cerca, bloqueig geogràfic i confidencialitat poden ser pertinents per refutar la presumpció de divulgació.
Article de Maria Mercè Vidal.
