La propietat intel·lectual i industrial va de la mà de la innovació, i és per això un sector viu, en constant evolució. Una manera de mesurar els canvis que s’hi produeixen és a través de les decisions que prenen els organismes competents per resoldre diferents casos. Aquestes resolucions serveixen per dissipar dubtes i comprendre millor múltiples qüestions que sorgeixen amb diverses casuístiques.
Una d’aquestes decisions rellevants es va prendre a mitjans de juny passat, per part de l’Oficina Europea de Patents (EPO): la decisió G1/24.
Aquesta decisió deriva del recurs T439/22, que plantejava el conflicte sobre com interpretar un terme clau en una reivindicació (gathered sheet). El dubte principal era si s’havia de valorar segons el seu significat tècnic habitual o d’acord amb una definició més àmplia inclosa a la memòria descriptiva. La qüestió generava diferències significatives en l’avaluació de la novetat i obria dubtes sobre, per exemple, si cal consultar sempre la descripció i els dibuixos o només quan les reivindicacions resulten ambigües.
Davant aquest dubte, la Gran Sala de Recurs de l’EPO va emetre la seva conclusió basada en dos punts destacats:
- Les reivindicacions són el punt de partida per valorar la patentabilitat.
- La descripció i els dibuixos s’han de consultar sempre a l’hora d’interpretar les reivindicacions durant l’examen i l’oposició, i no només quan la seva redacció sigui ambigua o poc clara.
Què significa això?
Aquesta decisió té implicacions importants per a la interpretació de les reivindicacions de les patents europees, afectant directament com s’han d’interpretar durant l’examen, les oposicions i en possibles procediments judicials, i amb conseqüències directes sobre l’anàlisi de la novetat, activitat inventiva i abast de protecció de la patent, com:
- Major exigència en la redacció per part dels sol·licitants. Hauran d’assegurar-se que els termes clau estiguin recolzats i ben definits a la descripció i als dibuixos, de manera clara i consistent. La coherència entre reivindicacions i descripció serà ara clau.
- Reforç de l’examen tècnic. Els examinadors, oponents i tribunals hauran de considerar l’expedient complet per analitzar la novetat i l’activitat inventiva. Les estratègies d’oposició, al seu torn, hauran de tenir en compte la descripció per detectar inconsistències entre reivindicació i contingut tècnic.
- Estabilitat jurídica. Unifica la pràctica de l’EPO amb la del Tribunal de Patents Unitàries i els tribunals nacionals, aportant coherència a la interpretació de les reivindicacions. Reforça la connexió amb l’article 69 del Conveni sobre la Patència Europea i el seu Protocol d’Interpretació, consolidant una visió unitària d’interpretació en l’àmbit europeu.
La decisió G1/24 marca un punt d’inflexió en la pràctica europea sobre com s’analitzen les patents, establint que la interpretació de les reivindicacions no pot deslligar-se del contingut tècnic complet de l’expedient.
Amb aquesta mesura, es reforça la conveniència d’evitar definicions ambigües, contradictòries o aïllades en la descripció, que poden posar en dubte la interpretació clara i inequívoca de les reivindicacions.
En definitiva, representa una nova dimensió de responsabilitat per a inventors i agents de patents en la redacció de tots els documents de la patent, així com en l’examen de sol·licituds i la valoració d’estratègies de defensa. No seria gens estrany, per exemple, pensar en un ajust en la pràctica d’examen, especialment pel que fa a la coherència entre descripció i reivindicacions, o que apareguin nous punts d’atac per part de competidors en detectar incoherències.
Per això, caldrà posar encara més atenció a l’hora de redactar una patent.
