En els darrers anys, l’administració controlada de fàrmacs ha adquirit una gran rellevància en els àmbits mèdic i biomèdic. Els sistemes de transport a escala nanomètrica, com les nanopartícules i les nanofibres, s’han utilitzat àmpliament en el disseny i desenvolupament de noves estratègies que permetin una alliberació de fàrmacs més precisa i prolongada dins l’organisme. Per tal de ser aptes per a l’ús mèdic, aquests materials han de ser biocompatibles i biodegradables, amb l’objectiu de minimitzar possibles efectes citotòxics.
Amb aquest objectiu, s’han emprat polímers sintètics i naturals en el desenvolupament de sistemes capaços d’imitar la resposta biològica dels teixits. Tanmateix, reproduir amb exactitud el comportament del cos humà continua sent un repte en disciplines com l’enginyeria de teixits o l’enginyeria biomèdica. L’elecció adequada dels biomaterials ha de basar-se en les característiques del teixit destinatari. Per exemple, alguns teixits del cos humà —com el cardiovascular, el nerviós i la pell— presenten activitat elèctrica. Per tal de dissenyar un sistema eficaç per a aquests teixits conductors, els materials utilitzats també han de ser capaços de respondre a estímuls elèctrics interns o externs.
D’altra banda, la resistència als antimicrobians (AMR, per les seves sigles en anglès) s’ha convertit en un repte sanitari global de gran magnitud, que fa necessària la incorporació d’enfocaments innovadors en les teràpies antimicrobianes convencionals. Un dels mètodes més comuns per tractar infeccions és l’administració d’antibiòtics. No obstant això, l’ús repetit d’aquests fàrmacs ha propiciat l’aparició de bacteris i altres patògens resistents, cosa que en dificulta l’eliminació i redueix l’eficàcia dels tractaments actuals. Aquesta situació ha generat la necessitat de desenvolupar nous mecanismes d’administració de fàrmacs que millorin l’efecte dels tractaments existents i ajudin a superar aquest repte.
Una de les estratègies més prometedores en aquest àmbit és el desenvolupament de nanotransportadors intel·ligents, capaços d’alliberar els fàrmacs de manera dirigida i controlada. Dins d’aquests sistemes, els nanotransportadors polimèrics electrosensibles estan guanyant protagonisme per la seva capacitat de regular l’alliberació del fàrmac en resposta a estímuls elèctrics. Aquesta tecnologia aprofita les propietats de determinats polímers que reaccionen a camps elèctrics externs, fet que permet un control precís sobre el moment i el lloc d’alliberament del principi actiu.
Ja s’elaboren estudis que se centren en la investigació i desenvolupament de nanotransportadors polimèrics funcionalitzats en superfície amb resposta electrosensible, analitzant tant el seu disseny com la seva aplicació en l’administració d’agents antimicrobians. L’objectiu d’aquests treballs és oferir una visió global dels avenços en aquest camp i explorar noves estratègies per al desenvolupament de sistemes avançats d’administració de fàrmacs (o dels seus possibles substituts) capaços de combatre bacteris resistents als antibiòtics.
I en aquests estudis, el paper de la propietat industrial en l’impuls de la innovació i la seva protecció jugarà un paper clau. També aspectes relacionats com la Clàusula Bolar i les excepcions a l’ús de productes patentats.
Article de Merve Gül, estudiant de doctorat i investigadora que va col·laborar amb PONTI & PARTNERS a través del programa NanoRemedi.
