L’entrada en vigor a Espanya de la Llei 24/2015 de patents, el 01 d’abril de 2017, ha actualitzat el marc legal de referència a Espanya i ha encaminat el sistema espanyol de patents als criteris normatius i reglamentaris utilitzats per les oficines de patents de referència com l’Oficina Europea de patents.
Aquesta nova llei ha introduït, com a novetats més destacables en les sol·licituds de patents, un nou procediment de concessió que inclou l’obligatorietat de la realització d’un examen de fons, la possibilitat de realitzar una Vista Oral en el transcurs de l’esmentat examen, així com la possibilitat de realitzar oposició a la concessió a posteriori.
Mitjançant resolució de 6 de febrer de 2019, l’OEPM va fer públiques les Directrius d’Examen de patents i de models d’utilitat on mostrava en diferents apartats, seguint el model de l’Oficina Europea de Patents, els criteris d’interpretació, d’avaluació de requisits, aclariments i exemples de les diferents definicions conceptuals i passes de la tramitació de les sol·licituds amb la intenció d’establir bones pràctiques en la tramitació de sol·licituds de patents i models, i com a exercici de transparència en la justificació de la seva presa de decisions en cada una d’aquestes passes.
Les esmentades Directrius resulten particularment útils per interpretar el nou marc legal que la Llei 24/2015 de patents estableix per als models d’utilitat. Així, per exemple, les noves directrius serveixen de guia per interpretar el requeriment de menor nivell d’activitat inventiva que s’aplica als models d’utilitat, relatiu al fet que la invenció reivindicada compleix amb el requisit d’activitat inventiva només quan no resulta de l’estat de la tècnica de manera MOLT EVIDENT per a un EXPERT en la matèria.
Les Directrius, al punt 6.5.3, fan les corresponents consideracions per determinar l’activitat inventiva de les reivindicacions dels models definint a l’expert en la matèria com un treballador qualificat o usuari informat que, sense ser un expert tècnic (com és el cas de les patents), disposa d’un determinat grau de coneixement en la matèria i, pel seu interès pels productes que tracta, presta un grau d’atenció a l’utilitzar-los o fabricar-los. Aquest nou enfocament a l’hora de determinar el nivell inventiu dels models permet argumentar que una petita millora, alternativa o perfeccionament susceptible d’aportar un avantatge pràctic apreciable, pot no resultar evident per a l’esmentat treballador qualificat o usuari informat partint de l’estat de la tècnica més pròxim.
La Llei 24/2015 ha introduït en el seu article 148 una eina que compensa la falta d’examen de fons dels models d’utilitat, com és la necessitat de sol·licitar un informe de l’Estat de la Tècnica (IET) sobre aquest model d’utilitat de manera prèvia, abans d’exercir els drets d’exclusiva contra possibles tercers infractors, dotant de més seguretat jurídica el model d’utilitat concedit. Aquesta opció de sol·licitud de l’IET d’un model d’utilitat, s’amplia explícitament en les Directrius d’Examen tant a titulars de models d’utilitat, com a tercers interessats que creguin convenient sol·licitar aquest IET.
Pel que fa a aquest aspecte, les Directrius d’Examen, indiquen en el seu punt 5.1 que el sol·licitant del IET, ja sigui el titular del model d’utilitat o un tercer, podrà fer al·legacions o observacions a l’informe del IET, aportar modificacions a les reivindicacions, o fins i tot sol·licitar-ne la retirada, encara que en aquest cas quedarà anotada la sol·licitud de retirada en l’expedient públic sense esmentar el resultat obtingut. En el cas que el IET sigui sol·licitat per un tercer, s’informarà de l’esmentat tràmit al titular. En aquest sentit, les Directrius no limiten la possibilitat de sol·licitar un o diversos informes de IET per a un mateix model.
Les Directrius fan també referència a la possibilitat d’utilitzar diferents categories de reivindicacions independents en una mateixa sol·licitud de model, qüestió no permesa en la Llei de patents del 1986. Així, per exemple, la pràctica actual permet combinar en una mateixa sol·licitud reivindicacions d’aparell / sistema i de producte. També és possible incloure reivindicacions de producte definit pel seu procés de fabricació (Product by Process), per la seva composició, o fins i tot fer referència a sistemes d’invencions implementades per ordinador. Aquestes últimes han de disposar de caràcter tècnic i ser reivindicades respecte a un producte, aparell o sistema que disposa de mitjans per dur a termes les passes corresponents a les instruccions del programa, permetent-se, per exemple, una combinació de reivindicacions del tipus:
- “Sistema/aparell processador de dades que comprèn mitjans per dur a terme l’etapa A…”
- “Programa d’ordinador que comprèn codi de software adaptat per realitzar l’etapa A… (estant executats en un sistema/aparell processador de dades)
Resumint, el nou marc legal proporciona una major versatilitat al registre de model d’utilitat, així com una major seguretat jurídica, convertint-lo en una interessant opció de registre de les invencions anomenades menors.
Article de Xavier Prados.
