El mes de juny de 2019 es va publicar sota els auspicis de CENCENELEC i Deutsches Institut für Normung (DIN), i per iniciativa d’ACT | L’App Association i la Fair Standards Alliance (FSA) la guia “Principis i enfocaments bàsics per a la concessió de llicències SEP (Standard Essential Patents)”.
Ponti & Partners SLP i empreses innovadores de referència de diferents sectors i països (entre elles, Apple Inc., Cisco Systems, Inc., Deutsche Telekom AG, Groupe Renault, Honda Motor Co, Ltd, Juniper Networks, Volkswagen AG) han contribuït a la seva elaboració.
L’objectiu del document és oferir orientació a les empreses que ingressen o que ja estan actives en l’espai del IOT (Internet of Things), i que han d’iniciar negociacions de llicència amb els propietaris de patents essencials d’estàndards (SEP en el seu acrònim en anglès ).
Això es deu al fet que les companyies esmentades (implementadors) al desenvolupar productes o serveis (per exemple, automòbils connectats, electrodomèstics intel·ligents, xarxes d’energia) que implementen un estàndard tecnològic de connectivitat (3G, 4G, 5G), necessiten accés a patents (SEP) que protegeixen la tecnologia inclosa en l’estàndard.
L’objectiu de l’estandardització es dirigeix a beneficiar els consumidors mitjançant l’accés a les tecnologies més avançades a costos assequibles i alhora crear economies d’escales que permetin als fabricants augmentar el tamany dels seus mercats.
En el context del Iot, on convergeixen diferents àrees (TIC, electrònica de consum, indústria automotriu, ciutats intel·ligents, e-Health), la interoperabilitat massiva entre dispositius i infraestructures a través de l’estandardització serà clau per al seu desplegament complet.
Per tant, un sistema d’estandardització equilibrat és crucial per incentivar les inversions necessàries per desenvolupar les tecnologies i infraestructures centrals que conformen un estàndard (per exemple, les companyies de TIC que creen noves tecnologies sense fils o wireless ) i assegurar la seva adopció més àmplia per part dels innovadors que desenvolupen i introdueixen nous productes i / o serveis en el mercat (per exemple, el cotxe connectat i serveis de mobilitat) que incorporen l’estàndard.
En el context de l’estandardització, els termes FRAND (acrònim en anglès per als termes just, raonable i no discriminatori) de les ofertes (i contraofertes) de llicències de SEPs, són fonamentals per mantenir tant els incentius dels creadors de SEPs com de els implementadors perquè puguin contribuir amb les seves inversions al desenvolupament de la indústria del 5G i Iot. Per tant, el compromís FRAND del propietari del SEP de proporcionar accés a les seves patents a tots els llicenciataris interessats, de manera justa i raonable, sol ser un requisit de la política de competència, també en el context de les Organitzacions de Desenvolupament d’Estàndards (SDO en anglès) on es desenvolupen els estàndards, per evitar el “bloqueig” per part dels titulars de patents.
Dit en altres paraules: que els propietaris de SEP no limitin de manera indiscriminada a tercers una vegada que es troben “tancats” en l’estàndard (la seva assumpció per la indústria implica l’eliminació d’altres tecnologies alternatives), per accedir als SEP que protegeixen la tecnologia necessària per practicar l’estandard i després exigir regalies o royalties excessius.
Per tant, en la normalització o estandardització, els propietaris de patents renuncien al seu dret típic d’excloure a tercers per accedir a la seva tecnologia patentada, a canvi de la seva expectativa de rebre una compensació econòmica justa d’un grup més gran de possibles llicenciataris que desitgen tenir accés a l’estàndard.
No obstant això, hi ha una sèrie de qüestions clau al voltant del concepte del compromís FRAND en el context de les negociacions de llicència d’SEP (especialment però no limitat a l’accés a tots els llicenciataris, la valoració de les SEP, la transparència pel que fa a la informació sobre les SEP i la seva validesa, les llicències d’una cartera de SEP, les disputes, la disponibilitat de mesures cautelars, agrupacions o Pools de patents), que poden impedir o retardar l’acord entre els propietaris i els implementadors de SEPs. Si aquestes qüestions no s’aborden adequadament, poden ser un obstacle important per a l’adopció generalitzada de l’estàndard, i en el context de 5G, en última instància ralentir el desplegament de la indústria de productes i serveis del IOT.
Aquests aspectes controvertits entorn del compromís de FRAND són objecte de discussió en aquest document, l’objectiu del qual és oferir claredat i orientació a les parts involucrades en les negociacions de llicència de SEPs. Així mateix, aquestes qüestions també són motiu de preocupació per la Comissió de la UE, ja que són un factor que pot influir en l’èxit de l’estratègia del Mercat Digital Únic. Així, la Comissió ha produït recentment una Comunicació que ofereix algunes pautes a totes les parts interessades per crear un “camp de joc anivellat” per a les negociacions de llicència d’SEP, que haurien de proporcionar els incentius necessaris per a les inversions dels creadors de patents i dels implementadors. Aquest document, i el publicat pels creadors de SEP, és una resposta a la crida de la Comissió per iniciar un diàleg constructiu, tenint en compte les particularitats de cada sector de la indústria que ingressa en l’espai de l’Iot, des del reconeixement que no hi ha una “solució única” per a tot.
Article de Josep Maria Pujals.
