El 20 d’octubre del 2021, es va publicar l’Avantprojecte de Llei pel qual es modifiquen la Llei 17/2001, de 7 de desembre, de marques, la Llei 20/2003, de 7 de juliol, de protecció jurídica del disseny industrial i la Llei 24/2015, del 24 de juliol, de patents.
L’avantprojecte es va dur a terme per abordar una reforma conjunta de les principals lleis de propietat industrial mitjançant un únic text legal.
En conseqüència, afecta en matèria de patents, marques i dissenys industrials, a fi que els titulars d’aquests drets i els seus actors puguin gaudir d’una seguretat jurídica més gran. Així mateix, es procedeix a l’aclariment de determinats aspectes que a la normativa anterior resultaven confusos.
Focalitzant aquesta comunicació en la normativa de dissenys, remarcar que la proposta de modificació legislativa respon a les necessitats actuals d’un mercat dinàmic i cada vegada més virtual que exigeix, alhora, un procediment que reflecteixi aquestes particularitats mitjançant la major rapidesa i senzillesa dels seus tràmits.
En conseqüència, si finalment es tramita l’avantprojecte esmentat, es solucionaran aspectes normatius confusos a més de conciliar la regulació aplicable al context internacional.
Deixant de banda l’avantprojecte esmentat, i subratllant que els dissenys no registrats es regeixen per la legislació europea sobre el disseny comunitari, cal destacar que la legislació empara poder obtenir la protecció per aquesta via per un període de tres anys una vegada s’hagi fet accessible al públic, sense necessitat de fer un registre formal davant de l’oficina de propietat intel·lectual competent.
Tot i això, la protecció que s’obté és més feble ja que només protegeix el titular davant de còpies del seu disseny (no respecte a creacions independents) i pel fet que dura tres anys davant el màxim de vint-i-cinc anys del disseny registrat.
Igualment, es determina que el requisit exprés perquè neixi un disseny no registrat és que s’hagi fet públic, és a dir, que s’hagi divulgat, publicat o comercialitzat i que la mateixa divulgació del disseny s’hagi dut a terme de manera rigorosa o precisa.
Addicionalment, es determina que el dibuix o model ha de ser conegut, com a mínim, pels cercles especialitzats del sector en qüestió que operen a la UE, i la data de divulgació ha de ser certa.
A tall d’exemple, la divulgació es podria demostrar mitjançant una presentació en una exposició internacional, una publicació impresa, mitjançant actes de publicitat massiva, una publicació al butlletí d’una oficina nacional de propietat intel·lectual, o altres mitjans electrònics, considerant obligatori que la data de la primera divulgació sigui acreditable.
A PONTI podem certificar el contingut o la divulgació aplicable tant en matèria de dissenys no registrats com en altres àmbits de la propietat industrial i intel·lectual.
A l’acta de certificació es captura el contingut d’un disseny, arxiu o comunicació duta a terme per mitjans electrònics, per la qual cosa facilita al titular l’obtenció d’una prova fefaent sobre la data de creació i/o de la primera divulgació, que serà necessària per poder defensar-se davant de còpies o imitacions per part de competidors.
Article de Xavier Badia.