Portada Notícies Dissenys amb funcions tècniques

Dissenys amb funcions tècniques

1 de febrer de 2021

La recent sentència del Tribunal General (T-574/19) TINNUS ENTERPRISES vs. Koopman INTERNATIONAL et al. suposa un altre element de la deliberació jurídica sobre la prohibició de registre de dissenys que es regeixen únicament per la seva funció tècnica.

Per als que no estiguin molt familiaritzats amb la dinàmica del registre de dissenys, aquesta és una prohibició comú en la majoria dels ordenaments jurídics a nivell internacional i és el cas del Reglament CE núm. 6/2002 sobre dibuixos i models comunitaris, art. 8.1. La finalitat d’aquesta norma és evitar que els titulars eludeixin els requisits substantius o la durada del monopoli que proporcionarien altres modalitats de propietat industrial més adequades per protegir aquestes innovacions com són les patents o els models d’utilitat.

L’acumulació de drets de propietat industrial no està, en general, exclosa per la llei, però la pròpia naturalesa d’aquests actius, com a excepcions o monopolis legals en una economia de mercat, hauria de fer que els seus propietaris es plantegessin acuradament l’ús d’aquesta estratègia, sense entorpir l’única raó de ser d’aquests monopolis: la promoció de la innovació.

En aquest context, la sentència esmentada recorda (i refon) els dictàmens d’una altra decisió rellevant del TJCE de fa un parell d’anys, (C-395/16) DOCERAM, i que havia proporcionat algunes orientacions importants sobre com s’ha d’interpretar aquesta prohibició.

En concret, fins a aquesta sentència, el criteri dominant sobre la interpretació de la prohibició de l’art. 8.1 RCD era la possible existència de dissenys alternatius que complissin la mateixa funció tècnica, de manera que això significaria que existeix un marge creatiu per als dissenyadors a l’hora d’aplicar diferents solucions estètiques, més enllà de les limitacions de la funció tècnica del producte. El DOCERAM va fer un pas més en aquest plantejament i va establir que aquesta “potencialitat” dels dissenys alternatius no excloïa per si mateixa que estiguessin condicionats també per necessitats tècniques: calia tenir en compte circumstàncies objectives per valorar l’elecció d’aquestes característiques visuals.

El cas T-574/19 es refereix al disseny d’un “equip de distribució de fluids” nº 1-431 829-0001, tal com apareix representat a continuació a la base de dades de la EUIPO.

RCD-001431829-0001

L’esmentada sentència confirma la nul·litat d’aquest disseny, després de concloure que l’aparença del producte es basava en característiques donades per la seva funció tècnica. No obstant, la rellevància d’aquesta decisió rau en el mètode d’anàlisi estructurat que el Tribunal presenta per a la valoració d’aquesta complexa prohibició:

1.- Determinació de la funció tècnica del producte.

2.- Identificació i anàlisi de les característiques d’aparença del producte en qüestió.

3.- Examen de cadascuna de les característiques d’aparença per determinar si van ser donades únicament per la seva funció tècnica.

4.- Valoració de la novetat i el caràcter individual del disseny.

En un raonament digne de ser revisat, el Tribunal General recorre aquesta mena de cascada de valoracions, però detenint-se en el punt 3, ja que declara que tots els aspectes visuals d’aquest “equip de distribució de fluids” responen únicament als requisits tècnics que es considera que ha de complir el producte i, per tant, això és suficient per apreciar la nul·litat del disseny impugnat. Curiosament, pel que fa a l’argument de l’existència de formes alternatives per realitzar la mateixa funció, el Tribunal destaca el fet que el mateix titular havia inclòs en el seu DCR fins a 4 configuracions diferents dels tubs i globus il·lustrats deixant als competidors amb poques opcions per aconseguir el mateix resultat tècnic. En definitiva, el titular pretenia obtenir el monopoli de les diferents realitzacions tècniques del seu equip de distribució de fluids, ocultant-les com a característiques estètiques.

RCD-001431829-0001bis

Tenint present aquesta sentència i abans de donar el pas, els titulars d’actius de propietat industrial haurien de considerar acuradament si són capaços de demostrar que l’aspecte visual del producte va ser definitori en el procés de disseny. Això sembla ser una qüestió bastant senzilla en moltes àrees de disseny però no tant en aquelles en què el producte que incorpora el disseny inclou també alguna base tècnica.

Article de Joan Salvà.

Vols que t'ajudem?

Contacta amb nosaltres i posarem a la teva disposició un equip d’experts.

PARTNERS