El contingut generat per la intel·ligència artificial pot donar lloc a infraccions de propietat Intel·lectual (marques, dissenys, patents o drets d’autor). També afecta en drets estretament vinculats com són la protecció de dades o TIC.
- Drets d’Autor:
La intel·ligència artificial pot ser utilitzada per a infringir els drets de propietat intel·lectual existents. Per exemple, l’ús de IA per a eludir mesures de protecció de drets d’autor o per a plagiar contingut pot plantejar problemes legals.
- Patents:
– Les patents són drets exclusius concedits a una invenció per a la seva explotació comercial. No obstant això, és difícil determinar si una invenció creada per una IA és elegible per a ser patentada i, en cas afirmatiu, qui hauria de rebre la patent. La qüestió clau és si la invenció és considerada “no òbvia” i si va involucrar un procés creatiu humà significatiu (activitat inventiva).
– Si una empresa fa servir tecnologies d’IA que estan cobertes per una patent d’un altre titular sense autorització, pot donar lloc a una infracció de patents.
- Dissenys:
– La IA pot ser utilitzada per a generar dissenys automàticament. No obstant això, l’originalitat (singularitat a Espanya) és un requisit fonamental per a registrar un disseny. El desafiament radica a determinar si un disseny generat per IA compleix amb els criteris d’originalitat establerts per les lleis de propietat intel·lectual.
– Originalitat dels dissenys generats per IA. Això implica avaluar si la intel·ligència artificial ha emprat suficient creativitat humana o si simplement està replicant patrons existents.
– Infracció de dissenys per IA. La intel·ligència artificial també pot ser usada per a infringir dissenys registrats. Els seus algorismes poden escanejar i analitzar dissenys existents i després generar còpies o variants que infringeixen els drets de disseny de tercers.
- Marques:
– Generació de marques. Algunes empreses estan fent servir IA per a generar noves marques. És important assegurar-se que les marques generades no infringeixin els drets de marca existents i compleixin amb els requisits legals.
– La IA s’utilitza per a personalitzar la publicitat i les recomanacions de productes o serveis en funció dels perfils dels consumidors. No obstant això, és crucial garantir que la IA no promogui productes falsificats o infringeixi les marques registrades de tercers a l’hora de mostrar anuncis o recomanacions enganyoses.
– Ús de marques en noms de domini. Si una IA es fa servir per a generar noms de domini automàtics que inclouen marques registrades sense autorització, això podria infringir els drets de marca. La creació de llocs web amb noms de domini que utilitzen marques registrades sense consentiment pot ser considerada una infracció de marca.
- Propietat de models i algoritmes. Els models d’IA i els algorismes desenvolupats tenen un valor comercial significatiu. Determinar qui és el propietari legítim d’aquests models i algorismes pot ser complicat, especialment en situacions en les quals diverses persones o entitats han contribuït al seu desenvolupament.
- Protecció de dades i privacitat. La IA es basa en l’accés a grans quantitats de dades per a aprendre i millorar. No obstant això, l’ús de dades pot plantejar problemes en termes de privacitat i drets dels propietaris de les dades. La recopilació i utilització indeguda de dades sense el consentiment adequat pot donar lloc a conflictes legals i violacions de la privacitat.
(Els anteriors paràgrafs han estat facilitats pel ChatGPT, després de consultar-li diverses qüestions sobre els reptes de la propietat intel·lectual a la intel·ligència artificial.)
De l’anterior, podem deduir que la mateixa IA ha estat configurada per a ser “conscient” dels reptes que suposa l’ús d’aquesta tecnologia en la PI.
Efectivament, existeixen multitud de controvèrsies i/o eventuals infraccions de propietat intel·lectual amb l’ús de la intel·ligència artificial que analitzarem a continuació.
Sense cap mena de dubte, estem veient el sorgiment d’interessos contraposats entre els autors/titulars d’un dret de PI, les empreses d’IA i el públic/consumidor en general.
Per exemple, la cançó de Drake i The Weeknd creada per IA, va suposar un repte per a la indústria musical.
Generadors de veu per IA
L’ús d’una obra protegida per drets d’autor, e.g. la música creada per un artista -i la seva veu-, hauria de requerir-se del seu consentiment per a poder ser utilitzat en una plataforma d’IA, ja que no podem deixar de banda que l’autor és qui té el dret exclusiu a reproduir, distribuir, exhibir, transformar o a crear obres derivades de la seva obra original.
Per contra, la seva activitat professional resultaria minvada, es podria afavorir les falsificacions de veu i prevaldria l’interès de la tecnologia per sobre del de la creativitat humana.
Igualment, els clons de veus humanes (e.g D-ID), si bé poden afavorir l’avanç tecnològic, la falta de regulació podria facilitar que es portin a terme infraccions de propietat intel·lectual, o emprar-se amb finalitats fraudulentes.
Creació d’imatges per IA
També, existeixen generadors d’imatges d’IA, e.g. Stable Diffusion (demandada recentment als EUA, entre altres per infracció de drets de PI i Competència deslleial).
Sembla que els desenvolupadors d’aquesta mena de programari van nodrir les plataformes IA amb milions d’obres originals (a priori sense llicència).
Ressaltar que gràcies a les obres originals es poden formar posteriorment imatges IA. Vull precisar que els criteris de “creació” de les imatges d’intel·ligència artificial mitjançant l’ús de la tecnologia són determinats pels mateixos usuaris de la plataforma, per exemple, indicant un color o descrivint la imatge desitjada amb paraules.
No obstant això, aquests paràmetres ja van ser preestablerts pels creadors de la plataforma d’IA (mitjançant l’ús d’obres originals), per la qual cosa és interpretable que les imatges IA no estan prou transformades.
Per tant, estaríem davant obres derivades que podrien suposar una infracció de drets de propietat intel·lectual de les obres originals.
Contextualitzar que no existeix una legislació harmonitzada en matèria de drets d’autor, per la qual cosa podrien cabre diferents interpretacions depenent del territori, per exemple, EUA o la UE.
Al meu entendre, els drets de PI haurien de protegir el valor de la creativitat intel·lectual humana per sobre d’altres interessos com la IA.
Pel que fa a les marques, si bé el seu ús podria ser beneficiós per a rastrejar o monitorar falsificacions, tampoc podem deixar de banda que una falta de concreció en la seva regulació podria causar un efecte contrari, e.g. la promoció en línia de productes falsificats, la creació via IA d’un signe distintiu idèntic o semblança a una marca registrada prioritària. També s’ha de tenir en compte que l’ús de marques prioritàries com a nom de domini, comportaria ineludiblement a una infracció de drets de PI.
Respecte a les patents (i models d’utilitat), s’exigeix que l’inventor designat en la sol·licitud sigui humà (creat per la seva pròpia activitat inventiva).
Des d’un altre angle, la incorrecta regulació de la IA podria provocar que un usuari d’aquesta tecnologia fes ús palès sense la deguda llicència del seu titular, la conseqüència del qual seria la infracció de la patent.
D’una manera semblant succeiria amb els dissenys, perquè si no es discuteix la utilitat que pot tenir la IA en la creació de dissenys industrials, tampoc podem deixar de banda que la falta de regulació podria propiciar infraccions de dissenys prèviament registrats.
Si bé és cert que el Parlament Europeu ha presentat recentment unes esmenes sobre la futura Llei d’intel·ligència artificial, per a abordar entre altres, les complexes controvèrsies de PI relacionades amb la IA, considero necessària la seva implementació com més aviat millor, amb la finalitat de trobar un equilibri entre els drets de PI i la innovació (IA), i poder garantir l’ús d’aquesta tecnologia d’una manera transparent i ètica.
Article de Xavier Badia.
