El període de gràcia és un mecanisme existent en algunes jurisdiccions, com els Estats Units d’Amèrica, el Japó i Corea del Sud, per a les seves sol·licituds de patents nacionals, que permet que un inventor presenti una sol·licitud de patent fins i tot si l’ha divulgat públicament, sempre que aquesta divulgació s’hagi fet dins del període de gràcia.
En altres paraules, durant el període de gràcia, un inventor pot divulgar públicament la seva invenció sense que aquesta divulgació pública destrueixi la novetat de la seva invenció descrita a la sol·licitud de patent presentada en qualsevol d’aquestes jurisdiccions.
L’Oficina Europea de Patents (OEP) no contempla cap període de gràcia, però per avaluar els riscos i beneficis de la inclusió d’aquest període en el sistema europeu de patents i, en general, en qualsevol sistema internacional de patents, ha realitzat un estudi que inclou una àmplia enquesta d’una mostra aleatòria de sol·licitants de l’OEP. L’enquesta es va centrar en l’absència d’un “període de gràcia” al CPE (Conveni sobre la Patent Europea) i en l’evidència del comportament real d’aquests sol·licitants en lloc de en les seves opinions o preferències.
Els resultats de l’estudi han estat publicats recentment (https://www.epo.org/news-events/news/2022/20220617.html).
L’estudi assenyala que els períodes de gràcia prolonguen el període d’inseguretat jurídica de 18 a 30 mesos, temps durant el qual és possible que el públic no pugui establir si una divulgació és estat de la tècnica o no, cosa que augmenta el risc d’infracció no intencionada. Això és perquè les sol·licituds de patent es publiquen als 18 mesos des de la data de presentació, per la qual cosa un tercer només ha d’esperar aquests 18 mesos per trobar aquesta publicació i així ser conscient de la seva existència, per exemple per no infringir-la. Tot i això, si aquesta sol·licitud de patent es va presentar en una jurisdicció que té un període de gràcia d’1 any, una invenció podria divulgar-se públicament i la sol·licitud de patent per a aquesta invenció podria presentar-se als 12 mesos des d’aquesta divulgació pública, cosa que significa que un tercer hauria d’esperar 18 mesos més per trobar publicada aquesta sol·licitud de patent, cosa que suma un total de 30 mesos.
D’altra banda, el període de gràcia augmenta la flexibilitat per als sol·licitants pel que fa a quan publicar i quan presentar sol·licituds de patent.
Per tant, hi ha un equilibri entre les conseqüències negatives i els beneficis.
Els resultats de l’estudi mostren que només una petita minoria dels sol·licitants de l’OEP es beneficiarien del període de gràcia, però també que la manca d’aquest període impedeix que les universitats i els centres de recerca comercialitzin part de la seva recerca.
Específicament, la gran majoria dels usuaris europeus estan satisfets amb l’absència d’un període de gràcia al CPE, i només aproximadament un 6 % el faria servir si estigués disponible. Tanmateix, mentre que només al voltant del 7 % de les sol·licituds de patents europees es veuen impedides per una divulgació prèvia a la presentació, el 46 % d’aquestes sol·licituds de patents corresponen a enquestats dels EUA i el 30 % a enquestats japonesos o sud-coreans.
Sens dubte, un període de gràcia augmentaria el nombre de patents obtingudes a Europa per universitats i institucions de recerca, però també crearia inseguretat jurídica per a tots els usuaris del sistema de patents.
Aquesta serà, per tant, una qüestió per debatre més a llarg termini, i no s’espera que l’OEP incorpori el període de gràcia al CPE a curt termini.
Article de Joaquim Ferrer publicat a la web de ElDerecho.com el 22 de juliol de 2022
