Portada Notícies Global Innovation Index 2020

Global Innovation Index 2020

4 de setembre de 2020

Acaba de publicar-se el Global Innovation Index 2020 , un informe impulsat per l’OMPI dirigit a avaluar el nivell d’innovació dels països al món. Per fer-ho, es mesuren i es fa seguiment de diferents indicadors rellevants en aquest àmbit com poden ser el nivell d’educació, la inversió en R+D, la producció de patents i publicacions científiques, el marc normatiu per a les activitats empresarials, la facilitat d’accés a capital o la col·laboració publico-privada, entre d’altres.

El Global Innovation Index té com a objectiu seguir l’evolució dels països en aquesta faceta de l’economia i servir alhora d’eina de diagnòstic i de disseny de polítiques públiques de suport a la innovació, des de la premissa que aquesta és palanca imprescindible per a la generació de noves solucions tecnològiques i pel desenvolupament de models de negoci de valor afegit, claus per assegurar la creació sostinguda de llocs de treball de qualitat, riquesa i benestar a gran escala.

L’informe del 2020 posa l’accent especialment en el finançament de la innovació, qüestió que pren especial rellevància en l’actual context de crisi sanitària i econòmica causada per la COVID-19.

Preveient el declivi en les inversions en innovació per la crisi econòmica i sanitària, i tot i ser d’esperar en l’actual escenari avenços científics en l’àrea de la salut, els autors de l’informe fan una crida als líders a no reduir els nivells d’inversió assolits en els darrers anys i a no perdre la perspectiva respecte a la necessitat de contínues polítiques de suport a la innovació de llarg abast. Així, posen de relleu com gràcies a nous models de negoci i solucions tecnològiques generades mitjançant inversions arriscades i sostingudes en innovació (en l’àmbit de la mobilitat, salut, comerç electrònic, educació a distància o energia) la nostra societat i les economies estan confrontant amb més garanties la crisi actual i es podran fer front als reptes del canvi climàtic.

Finalment, els autors de l’informe alerten dels possibles efectes negatius que les actuals corrents unilateralistes i nacionalistes poden causar a les economies en general i a la innovació en particular, integrades en les cadenes globals de valor i beneficiades per les xarxes internacionals de col·laboració, respectivament.

Pel que fa als indicadors d’aquest any, i com és habitual en els darrers informes, els països que formen part del grup de les economies avançades ocupen els llocs més alts del rànquing, amb Suïssa, Suècia i EE.UU. al capdavant. Es confirma però, la tendència a l’auge en el rànquing de diversos països asiàtics com Vietnam, l’Índia o Filipines, encapçalats per la Xina, que per la seva part es situa en el lloc 14 del rànquing global (primera en el rànquing del grup de països d’ingressos mitjans). L’estudi posa en relleu com països pertanyents a economies en desenvolupament destaquen en indicadors específics, com és el cas de Botswana o Tunísia que destaquen en la despesa en educació o Sud-àfrica, Kenya i Egipte que ho fan en inversions en R+D.

Pel que fa a Espanya, que ocupa la posició 30 en el rànquing global d’innovació, per als autors de l’informe, el seu acompliment en activitats d’innovació es el que cal esperar atenent al que mostren els seus indicadors clau en aquest àmbit. Així, la manca de despesa en educació, el difícil accés a capital, les barreres burocràtiques per crear una empresa o la manca de col·laboració publicoprivada, tornen a penalitzar el potencial d’Espanya en aquest àmbit. Per contra, l’estudi destaca positivament entre d’altres, el nivell d’infraestructures disponibles en l’àmbit de les TIC, l’escala de l’economia espanyola, les publicacions científiques citades i els dissenys industrials sol·licitats.

El Global Innovation Index de 2020 realitza per primera vegada una classificació dels clústers (que s’organitzen al voltant de nuclis urbans) d’innovació atenent a la seva producció de publicacions científiques i patents en relació amb la seva població estimada.

El rànquing global de clústers 2020 el lidera Tòquio, mentre que Madrid i Barcelona ocupen les posicions 45 i 46 respectivament. Pel que fa al sub-rànquing de clústers S & T (ciència i patents) aquest l’encapçala Cambridge mentre que Barcelona ocupa el lloc 64 i Madrid el 75.

En aquest sentit, cal destacar que mentre Madrid (50.547) supera (+ 15%) a Barcelona (43.209) en la producció de publicacions científiques, aquesta última presenta (23326 sol·licituds de patents PCT) una millor estadística (+ 35%) que Madrid ( 1.521 patents) en aquest indicador, tot i que molt lluny de les 113.244 patents sol·licitades pel líder del rànquing global de clústers Tòquio-Yokohama.

Article de Josep Maria Pujals.

Vols que t'ajudem?

Contacta amb nosaltres i posarem a la teva disposició un equip d’experts.

PARTNERS