L’auge de les plataformes digitals ha canviat radicalment la manera de comprar i vendre, connectant mercats globals en segons i fent possible la realització de transaccions internacionals de manera àgil i accessible.
Malgrat els seus avantatges, aquestes plataformes s’han convertit en un aparador per a la venda de falsificacions, posant en risc la protecció dels drets de propietat intel·lectual i industrial. Entre elles, podem destacar AliExpress, eBay, Amazon o, la que està marcant tendència en l’actualitat, HACOO.
En efecte, HACOO és una plataforma digital de comerç electrònic que opera principalment a través d’una aplicació mòbil, que ofereix una gran varietat de productes, des d’articles de moda fins a dispositius electrònics.
Les fotografies dels productes a HACOO són una eina clau en la seva estratègia comercial. Aquestes imatges estan dissenyades per a permetre que el consumidor intueixi que l’article pot portar el logo de la marca que s’està vulnerant, però sense mostrar-lo de manera explícita. Aquesta tàctica visual genera en el consumidor la percepció d’estar adquirint un producte d’alta gamma, mentre s’evita la identificació directa amb la marca original. Quan els usuaris reben els seus productes, descobreixen que, efectivament, els logos d’aquestes marques són presents en els articles adquirits.
A més, HACOO es diferencia de la resta de plataformes digitals per la cura dipositada en cada aspecte del producte falsificat: des dels materials fins als acabats, passant pels embalatges. Els productes arriben als consumidors en embalatges, caixes, bosses i etiquetes acuradament dissenyats per a imitar als originals, així com amb certificats de fabricació i d’aparent originalitat. L’atenció a aquests detalls, juntament amb el preu significativament més baix, crea una experiència de compra que, encara que conscient de la falsificació, es percep com a legítima per part del consumidor.
A Espanya, la comercialització de productes falsificats constitueix un delicte tipificat en el Codi Penal (art. 274). No obstant això, tota aquest parany comercial i tecnològic dut a terme per HACOO fa que activar procediments penals per a perseguir aquestes conductes i obtenir resultats efectius de cessament sigui una tasca cada vegada més complexa.
En efecte, HACOO està aconseguint esquivar fins i tot a les eines de vigilància digital basades en intel·ligència artificial per a rastrejar imatges i textos que puguin guardar relació amb els productes originals. Així mateix, existeix la dificultat afegida de localitzar al responsable que es troba darrere de la venda dels productes falsificats, especialment quan es tracta de plataformes que operen de manera anònima o mitjançant intermediaris, com és el cas de HACOO.
Davant el creixent problema de les falsificacions en plataformes digitals com HACOO, els tribunals s’estan veient cada vegada més forçats a adaptar-se i desenvolupar noves estratègies tecnològiques per a la identificació i persecució d’aquestes infraccions.
- Identificació i rastreig d’adreces IP: Per a superar l’anonimat dels venedors, els tribunals estan recorrent a l’ús de tecnologies de rastreig d’IP, a fi d’identificar la ubicació i el dispositiu utilitzat per a fer la venda de productes falsificats. Sent honestos, en la pràctica aquesta mesura no sempre és concloent, ja que els infractors fan servir eines com a xarxes privades virtuals (VPN) per a ocultar la seva veritable localització o utilitzen adreces IP compartides.
- Bloqueig de llocs web i plataformes infractores: Els tribunals poden ordenar el bloqueig de llocs web que es dediquen a la comercialització de productes falsificats per a interrompre el flux de vendes de productes mentre es duu a terme la recerca. En el cas de plataformes com HACOO, aquesta mesura es mostra ambigua, a més de per la gran varietat de productes, perquè, majoritàriament, les fotografies no permeten identificar de manera clara la infracció.
- Recerca més enllà de la plataforma: Els tribunals intenten ampliar el seu enfocament cap als intermediaris i els actors tecnològics que faciliten la venda, atorgant-los responsabilitat i exigint-los una actuació diligent en cas de detectar indicis suficients d’infracció. El principal hàndicap d’aquesta mesura és que en molts casos es fa necessària una coordinació amb organismes judicials d’altres països, la qual cosa prolonga el procés de recerca i complica la persecució de les infraccions.
- Col·laboració amb agents de duanes i autoritats internacionals: Els tribunals estan impulsant la col·laboració entre diferents autoritats, com l’IP Enforcement Portal en el marc de la Unió Europea. Encara que aquesta mesura està en constant desenvolupament, s’està implementant cada vegada amb major freqüència. No obstant això, com resulta lògic, la seva eficàcia és més notòria quan els productes entren a Espanya o a la Unió Europea per fronteres, ja que permet interceptar enviaments en grans quantitats. En canvi, resulta menys eficaç quan es tracta d’enviaments d’un sol producte, la qual cosa dificulta la identificació i detenció dels infractors.
En suma, encara que s’estan adoptant mesures tecnològiques i legals més sofisticades per a combatre la venda de productes falsificats en plataformes com HACOO, les falsificacions continuen sent un enemic per a la propietat intel·lectual i industrial difícil de vèncer.
Amb la seva destresa per a evitar la detecció, ocultant subtilment els logotips de les marques i aplicant tàctiques de màrqueting meticulosament elaborades, plataformes com HACOO posen de manifest les falles del sistema legal i tecnològic actual en la detecció de falsificacions a gran escala.
Article de Maria Garcia.
