El metavers, un terme que va néixer en la ciència-ficció i va ser popularitzat per la novel·la “Snow Crash” de Neal Stephenson en 1992, ha evolucionat des de la seva concepció literària fins a convertir-se en una realitat tecnològica amb un potencial comercial significatiu. Des de fa uns anys, aquest món virtual persistent, que proporciona un espai compartit per a la interacció i l’experiència de continguts, ha captat l’atenció de diverses indústries, inclosa la indústria de la moda.
Marques amb pes important en el sector de la moda van veure al metavers una oportunitat de negoci sense precedents. La possibilitat de crear i vendre articles exclusius per a entorns virtuals, col·laborar amb dissenyadors virtuals, organitzar esdeveniments i experiències de moda virtual i personalitzar productes per a avatars digitals són només algunes de les aplicacions que el metavers ofereix al sector de la moda.
De fet, és possible recordar el “baby boom” d’empreses que van començar a sol·licitar de forma gairebé impulsiva el registre de les seves marques per a productes virtuals descarregables, programes informàtics (classe 9), serveis comercials relacionats amb els productes virtuals (classe 35), serveis d’entreteniment (classe 41), NFT i productes virtuals en línia (classe 42) i/o serveis financers relacionats amb tokens digitals (classe 36).
Entre els exemples més destacats de marques de moda i luxe que han s’ha introduït al metavers destaquen:
GUCCI™, pionera, crea experiències virtuals en plataformes com Roblox i ofereix als usuaris la possibilitat d’adquirir articles de moda digitals exclusius; PRADA™, en col·laboració amb Adidas Originals™, va llançar una col·lecció de NFTs dissenyats per l’artista digital Zach Lieberman; LOUIS VUITTON™ va desenvolupar l’experiència de joc “The Louis Game” que permetia als usuaris navegar per la història de la casa i dels seus productes de manera interactiva; NIKE™, va crear l’espai de joc i disseny d’experiències esportives en Roblox anomenat “Nikeland” on es poden adquirir productes de la marca per als avatars del joc; DIOR™ i GIVECHY™ han creat experiències virtuals enfocades en el “beauty”; ZARA™, va crear la seva col·lecció de peces digitals “AZ Collection” en Zepeto.
No obstant això, com ja hem pogut comprovar, la incursió de les marques de moda al metavers no ha quedat exempta de desafiaments legals, el resultat i el futur dels quals en el nostre ordenament jurídic, en data d’avui, és completament incert.
Ens referim al primer pronunciament judicial relacionat amb la infracció de drets d’autor en el metavers.
Posem-nos en antecedents. Maig de 2022. Punt Fa, S. a., l’empresa multinacional espanyola fundada per Isak Andic, això és, MANGO™, desembarca en la Cinquena avinguda de Nova York.
Amb motiu de la inauguració de la seva flaship store a Manhattan i per a estar a l’altura de RALPH LAUREN™ (antic ocupant de l’establiment), la companyia va crear una col·lecció de NFT amb obres dels artistes Joan Miró, Antoni Tàpies i Miquel Barceló (prèviament adquirides). En particular, la col·lecció de NFT estava composta per les obres Oiseau volant vers le soleil i Tète et Oiseau, de Joan Miró; Ulls i Creu i Esgrafiats, d’Antoni Tàpies, i Dilatation, de Miquel Barceló. Les cinc obres virtuals es van exposar al mateix establiment, on es van disposar pantalles en les quals es reproduïen. Es va celebrar un esdeveniment a Opensea, considerada la plataforma “mercat” més gran de NFTs. Addicionalment, la reinterpretació de les obres incorporades en diferents peces es va exposar a Decentraland, la plataforma de realitat virtual dividida per parcel·les. Per a ser exactes, en les coordenades 16,78 del Museum District de la citada plataforma.
La col·lecció de NFT no va arribar a convertir-se en actius blockchain i mai es va comercialitzar, sinó que només estaven a la disposició dels usuaris mitjançant la seva visualització.
Per a això, MANGO™ no va sol·licitar autorització als autors de les obres plàstiques ni als seus drethavents. Tampoc a la Visual Entitat de Gestió d’Artistes Plàstics (VEGAP).
En conseqüència, en data 29 de juliol de 2022, VEGAP va interposar demanda de judici ordinari contra MANGO™ (la demandada) en exercici d’una acció declarativa d’infracció de drets patrimonials (reproducció, transformació i comunicació pública) i morals (integritat i divulgació) dels artistes Joan Miró, Antoni Tàpies i Miquel Barceló, així com una acció d’indemnització per danys i perjudicis per la suma de 1,37 milions d’euros.
A més, VEGAP va sol·licitar l’adopció de mesures cautelars inaudites. Aquestes mesures van ser estimades parcialment, acordant-se el dipòsit davant el Jutjat dels NFT’s objecte del procediment.
Durant més d’un any i mig la intriga residia a veure com interpretaria el Jutjat del Mercantil 9 de Barcelona l’abast dels drets de MANGO™ sobre les obres dels artistes davant la conversió d’una obra d’art en un NFT. MANGO™, com a titular del suport de les obres, té o no un dret absolut de gaudi i explotació sobre les mateixes de qualsevol mode, en qualsevol escenari, inclòs el metavers?
Pel que sembla, de moment, la resposta sembla ser afirmativa.
En la Sentència d’11 de febrer de 2024, el Jutjat va centrar la controvèrsia a determinar si el dret d’exposició pública que té el propietari d’una obra d’art plàstica pot emparar els usos derivats de la creació d’una nova obra d’art digital que incorpora i transforma l’obra preexistent en un NFT, sense la necessitat d’autorització del titular de l’obra preexistent (VEGAP). O si, per contra, aquests usos requerien autorització de VEGAP i, en conseqüència, es van infringir els drets morals i patrimonials dels autors de les obres utilitzades per a cocrear noves obres d’art digitals.
Sobre aquesta controvèrsia, el Jutjat Mercantil 9 de Barcelona va considerar que l’existència de metaversos introdueix noves formes d’ús de drets de propietat intel·lectual que no estan específicament contemplades en la Llei de Propietat Intel·lectual (LPI) actual. No obstant això, les infraccions de drets d’autor dins del metavers, siguin obres creades virtualment o importades del món real, se subjecten al marc legal vigent. Això significaria que els drets i eines processals disponibles per als titulars de drets d’autor són els mateixos al metavers que en altres entorns digitals com a Internet o videojocs.
No obstant això, encara establerta la base jurídica sobre la legislació espanyola (LPI), el Jutjat va decidir aplicar la doctrina de l’ús innocu i de l’ús just (fair use).
Per a això, es fa referència a la jurisprudència nord-americana com la Sentència dictada per la Cort d’Apel·lació del 2n Circuit dels EUA en el litigi que va enfrontar a The Andy Warhol Foundation amb Lynn Goldsmith de juny de 2023, sobre la infracció dels drets d’autor de la fotografia del cantant Prince Rogers Nelson -capturada per la fotògrafa i demandant Lynn Goldsmith-, a conseqüència de la divulgació de l’obra Prince Series d’Andy Warhol, consistent de la serigrafia d’aquesta fotografia en diferents colors.
Prenent com a referent la sentència nord-americana citada, el Jutjat considera que l’ús de MANGO™ a més de no ser comercial, és “transformador” de les obres dels artistes, quan afegeix un element nou, amb una finalitat ulterior o de caràcter diferent i que no substitueix l’ús original de l’obra. En aquest cas, la finalitat és la de crear una obra especial en ocasió d’un esdeveniment determinant per a l’expansió internacional de MANGO™.
En definitiva, la Sentència desestima les accions de VEGAP per considerar que MANGO™ va realitzar un ús just, legítim i innocu de les obres, sense causar perjudicis als autors d’aquestes obres ni als seus drethavents. Tot el contrari, el Jutjat entén que els usos efectuats han fet valdre i han donat a conèixer a un major públic (tant estatunidenc com universal, a través del metavers) unes obres que, encara que transformades, molt probablement no haurien tingut una difusió com la que van tenir arran d’aquest esdeveniment inaugural.
Per tant, veiem com una anàlisi que comença establint una base jurídica sobre la legislació nacional evoluciona cap a una aplicació d’una doctrina pròpia dels Estats Units, citant fins i tot sentències estatunidenques, encara que aquesta doctrina no té un equivalent en el nostre ordenament jurídic.
Si aquesta sentència establirà un precedent o no, està per veure. VEGAP, per la seva banda, ha anunciat en un comunicat de premsa recent que es va interposar “de manera immediata” recurs d’apel·lació contra la sentència del Jutjat Mercantil 9 davant l’Audiència Provincial de Barcelona.
Veurem si la implementació de sistemes de llicències flexibles i el reconeixement de les doctrines d’ús just són la via adequada per a proporcionar el marc necessari perquè la protecció de la creativitat i l’evolució tecnològica coexisteixin harmoniosament.
Article de Maria García.
