No cal veure el documental The Last Dance o haver estat fan seu de petit per admetre que Michael Jordan ha estat, sens dubte, l’esportista més famós de la història. No només per les seves jugades espectaculars i decisives, o pels seus rècords històrics amb els Chicago Bulls, sinó perquè també va marcar un abans i un després en la història de l’esponsorització.
Parlar d’Air Jordan (AJ) és parlar de Nike. Malgrat tot, això no passaria si el dissenyador de les sabatilles AJ III no hagués estat el llavors inexpert Tinker Hatfield. Com el mateix Michael Jordan reconeix en el capítol 2 de la sèrie documental Abstract: The Art of Design, el seu contracte amb Nike no hauria durat més de dos anys de no ser per l’encertat disseny aportat per Hatfield. Sorprenentment, Hatfield va ser també el dissenyador de les sabatilles que Marty McFly i el seu fill porten a les escenes futuristes de la pel·lícula Retorn al Futur II.
Coincidint amb la celebració del Dia Mundial del Disseny Industrial, vaig decidir investigar si els dissenys d’aquestes sabatilles estaven registrats com a disseny industrial i si els registres eren accessibles públicament.
El que vaig descobrir, relacionat amb les Air Jordan, és que el primer disseny complet de sabatilles registrat davant la USPTO (al menys que es trobi disponible en línia) és el del model AJ IV, sol·licitat al juny de 1989. De les AJ I i AJ II no hi ha constància. De les AJ III, només es troba disponible el registre de disseny de la sola, la qual va ser i segueix sent utilitzada en altres sabatilles Nike, conegudes com les Air Max. Les AJ III es van convertir en les AJ més mítiques, tant per ser les sabatilles amb les que Michael Jordan va guanyar el seu primer concurs d’esmaixades (volant des de la línia de tirs lliures fins al cèrcol), com per ser les primeres sabatilles a lluir l’icònic logo The Jumpman. La idea va correspondre a Hatfield i, d’aquí en endavant, va substituir el logo original de les “Ales de Jordan”. Resulta estrany que Nike no registrés el disseny complet de les AJ III, després de la seva originalitat i per l’èxit comercial tan exagerat que havien tingut els dos models anteriors (van ingressar més de 126 milions de dòlars en vendes en dos anys). Pot ser que existeixi el document físic del registre de disseny de les AJ III, però que no estigui disponible online a la USPTO. Si fos així, aquest document seria una peça de col·leccionista molt cotitzada.
Sobre les sabatilles de Marty McFlay, vaig descobrir que hi ha els registres de disseny tant de la sola, com de la coberta, com de l’element protector del taló d’Aquil·les, sol·licitats tots al mes d’abril de 1990. No és fins aquest any que Nike comença a registrar tots els seus dissenys de sabatilles, a diferència del que havien fet els seus majors competidors, com eren Adidas, Asics, Avia, Converse o Reebok, que ja feia dècades que registraven pràcticament tots els seus dissenys.
Per acabar, vull felicitar el Dia Mundial del Disseny Industrial a Tinker Hatfield i a tots els dissenyadors del món, de tots els sectors en general, ja que, en certa manera, contribueixen a fer més agradable la nostra existència.
Article de Jesús García.
