«La propietat industrial no és un apèndix jurídic, sinó una infraestructura econòmica que permet transformar el coneixement en productivitat i benestar». No és una frase que diguem des de PONTI & PARTNERS com a firma especialitzada en propietat industrial, sinó que prové de la prestigiosa institució del Comitè del Premi Nobel.
Normalment, aquest premi ja té una estreta relació amb la propietat industrial i intel·lectual, ja que molts guanyadors són responsables d’invencions protegides. Sense anar més lluny, els premis Nobel de Química (Susumu Kitagawa, Richard Robson i Omar M. Yaghi) o els de Física (John Clarke, Michel H. Devoret i John M. Martinis) d’aquest mateix 2025 són habituals de l’EUIPO i del PCT.
Però aquest any la relació s’ha intensificat encara més, gràcies al Premi Nobel d’Economia. Joel Mokyr, Philippe Aghion i Peter Howitt són els tres guanyadors que, de manera acadèmica i amb base científica, han demostrat que les economies prosperen quan creen, innoven, difonen i protegeixen les noves idees. Un espai on la propietat industrial té un paper protagonista.
D’una banda, Aghion i Howitt s’han centrat en un model que anomenen «destrucció creativa». El progrés i la innovació a vegades parteixen de la destrucció, i posteriorment floreixen quan tenen per objectiu crear noves tecnologies que superin o substitueixin tecnologies obsoletes. Es fomenta el creixement mitjançant la competència. Però la innovació és un risc i una inversió que necessita un entorn jurídicament segur i un retorn temporal exclusiu. És aquí on la propietat industrial —a través de patents, marques, models d’utilitat i dissenys— funciona com el mecanisme per equilibrar el progrés col·lectiu i l’incentiu per a qui innova. Un exemple clar d’això és el salt de formats amb els quals escoltem música o veiem pel·lícules: del VHS, al CD, als dispositius MP3 i ara l’streaming.
D’altra banda, Mokyr, historiador econòmic, s’ha centrat més en el context cultural on la PI també té un paper central. Tal com va assenyalar, el creixement sostingut de l’economia a escala global sorgeix de la creença en el progrés. Aquest requisit cultural, juntament amb el coneixement científic, va facilitar el creixement sostingut, especialment després de la revolució industrial. I per aconseguir i mantenir aquest creixement, calen institucions que facilitin i impulsin el coneixement i protegeixin qui assumeix el risc d’innovar.
La conclusió que s’extreu del treball de tots aquests acadèmics és que la protecció de la innovació mitjançant el mecanisme jurídic de la propietat industrial és l’incentiu necessari perquè els agents econòmics assumeixin el risc d’innovar, mentre s’alimenta el cicle de destrucció creativa i es creix cercant la millora tecnològica.
Aquest premi posa en valor els diferents actors i el seu treball dins del complex sistema de la propietat industrial. I destaca el paper vital que exerceix la protecció dels intangibles en el creixement econòmic i el progrés sostingut a llarg termini.
La propietat industrial com a clau geopolítica
No només les empreses o organitzacions coneixen la importància d’innovar i protegir els seus actius intangibles per destacar davant la competència. El pes de la PI va molt més enllà i fins i tot juga un paper rellevant en l’actualitat de diversos països. S’ha convertit en una qüestió d’estat.
Països com els Estats Units o Corea del Sud estan fent canvis importants en la seva legislació per donar-li més valor i reforçar els sistemes actuals de PI. El país asiàtic, per exemple, ha elevat la seva Oficina de Patents al rang de Ministeri de Propietat Intel·lectual.
Aquests països, juntament amb altres com el Japó, confirmen el seu posicionament en el tauler geopolític a través de la seva capacitat tecnològica. Aquest potencial es reflecteix en indicadors com el nombre de patents registrades. I, alhora, aquest nombre acaba reflectint la capacitat innovadora d’un país i el seu poder econòmic en sectors tecnològics punters.
Per això és important acabar tal com hem començat: «la propietat intel·lectual no és un apèndix jurídic, sinó una infraestructura econòmica que permet transformar el coneixement en productivitat i benestar».
