La IA ha vingut per a quedar-se. Va crear molt rebombori quan l’obra “Théâtre D’opéra Spatial”, guanyadora de la competició artística de l’Acolorit State Fair, va ser generada per intel·ligència artificial de generació d’imatges Midjourney pel creador de videojocs, Jason Allen.
Midjourney és una de les eines que juntament amb Dall-E o Stable Diffusion han impactat de ple i a ritme trepidant en el món de la creació, sent lloades i qüestionades per parts iguals.
Després de la sorpresa inicial, van venir les inevitables reflexions Quin és el futur per a l’art tal com el coneixem fins ara? Quines implicacions tindrà això en l’àmbit de la propietat intel·lectual? Qui haurà de ser considerat com a autor legítim i titular dels drets d’autor? Una eina de IA pot ser considerada legalment com a “autor”?
També va arribar la primera defensa per part de 3 artistes Sarah Andersen, Kelly McKernan i Karla Ortiz que van demandar col·lectivament a Midjourney i Stable Diffusion per l’ús de les seves obres originals per part d’aquestes tecnologies.
Quan encara s’està abordant i debatent aquests temes sense un consens clar, el Tribunal Suprem dels Estats Units arriba amb la Sentència del passat 18 de maig de 2023 en el cas ANDY WARHOL FOUNDATION FOR THE VISUAL ARTS, INC. v. GOLDSMITH ET AL, iniciat anys enrere.
La Sentència fa referència a l’obra “Prince Orange” d’Andy Warhol, la qual representa al difunt artista Prince, basant-se en una fotografia de la fotògrafa Lynn Goldsmith sense el seu consentiment (imatges de portada).
No es considera com “fair use” (ús legítim) el que Warhol fa de l’obra original de Lynn Goldsmith, per considerar que la transformació de Warhol no dota a l’obra “Prince Orange” de suficients diferències, en compartir ambdues un mateix propòsit o ús.
S’estableix, per tant, que perquè la transformació sigui suficient per a beneficiar-se del “fair use” quan l’ús és el mateix en totes dues obres (original i derivada), hauria de ser molt més clara i evident.
Això podrà tenir un impacte significatiu en l’ús de la intel·ligència artificial per a la creació d’imatges o il·lustracions, entre altres, encara que no tanca la porta al fet que canvis menors siguin acceptats com a “transformacions”, sempre que el propòsit/ús de l’obra derivada sigui diferent de l’obra original.
Així mateix, en la Sentència es considera que l’obra de Warhol va poder restar mercat (oportunitats de negoci) a l’obra original, ja que “Prince Orange” va privar a Goldsmith de l’oportunitat de vendre la seva foto original a Vanity Fair on va ser publicada per la Fundació Warhol.
Llavors, si “Orange Prince” no està protegida per “fair use” i Lynn Goldsmith va haver de donar el seu consentiment perquè s’utilitzés la seva fotografia original i/o haver estat compensada per aquest ús, llavors, què ocorre amb la IA?
Podrà la intel·ligència artificial continuar fent servir bancs d’obres originals i entrenades en dades recopilades per a crear les seves pròpies obres sense rendir comptes?
Com a mínim, sembla que aquesta Sentència posa ja unes certes limitacions sobre la taula i és un altre pas més cap a una IA més justa i ètica.
Controvertida Sentència la del Tribunal Suprem nord-americà, que arriba en un moment de canvis i debat sobre la valoració d’autoria d’aquesta mena d’obres sens dubte.
La “Sentència Warhol” podria complicar la defensa legal de Midjorney i Stable difusió i ens deixa més, si cap, a l’expectativa.
Artícle de Susana Correa.
