PONTI IP

NOTÍCIES

6 de març de 2018

La tecnologia 5G, la quarta revolució industrial i l’enèsima de les patents.

La multiplicació exponencial de la qualitat, quantitat i velocitat de transmissió de dades que permetrà la tecnologia mòbil 5G suposarà un salt tecnològic immens. La comunicació massiva, de forma continua o sota demanda, de milions d’aparells, aplicacions i màquines serà el nou paradigma tecnològic.

Aquest canvi transformarà la forma d’operar de les indústries i serveis tradicionals com el sector salut, el de l’automòbil amb el cotxe connectat i autònom, el logístic, els serveis financers i també sectors digitals en ràpid creixement com la ciberseguretat, la intel·ligència artificial o el Big Data.

La gestió de la propietat industrial especialment en l’inici i desenvolupament de la Indústria Connectada serà un enorme repte per a l’ecosistema normatiu, legislatiu i judicial en general i per a la indústria en particular.

A la primera generació de mòbils -2G- , com els fabricants de mòbils Nokia, Ericsson o Motorola també havien participat en la creació de la infraestructura tecnològica i de les patents essencials necessàries per implementar aquesta tecnologia, la gestió de la propietat industrial es va resoldre a través de llicències creuades entre ells.

Durant la primera dècada d’aquest segle, amb l’entrada de nous actors a la indústria del mòbil com Google o Apple, que no havien participat a la creació i desenvolupament de les primeres generacions de l’estàndard GSM, 2G, 3G i posteriorment 4G, es va produir una “guerra de patents” entre aquests i els primers per tal d’accedir a les patents essencials associades a l’estàndard GSM , necessàries per tal de poder fabricar smartphones.

Quins seran els grans reptes en el desenvolupament de la Indústria Connectada i el 5G des de la perspectiva de la propietat industrial?

En primer lloc, el gran número de titulars de patents essencials i la manca de claredat sobre fins a quin punt tenen aquesta condició.

En segon lloc, el gran número de nous actors que precisaran accés a aquestes tecnologies i per tant, també a les patents per implementar-les als seus respectius models de negoci. Aquesta atomització s’ha anat mitigant amb la creació de plataformes (patent pools) que simplifiquen els costos de negociació per accedir a les patents, tanmateix no garanteixen una cobertura integral de la tecnologia essencial i per tant, els actors encara hauran de tancar acords bilaterals.

Per últim, caldrà definir si la regalia de la llicència de patents essencials s’ha de calcular sobre el producte final o sobre el cost del dispositiu que implementa la tecnologia. La Comissió no ha volgut decantar-se, per ara, i ha optat per una decisió salomònica. Esperarem a veure si aviat s’anuncia la nova saga de la guerra de patents.

Membres de