L’OEP (Oficina Europea de Patents) va rebutjar les sol·licituds EP 18 275 163 i EP 18 275 174 en les que es va designar un sistema d’intel·ligència artificial com a inventor, després d’una vista oral amb el sol·licitant al novembre de 2019, per no complir amb el requisit legal del Conveni de Patent Europea pel qual un inventor designat en la sol·licitud ha de ser un ésser humà i no una màquina.
En ambdues sol·licituds, es denomina com a inventor a una màquina anomenada “DABUS”, que es descriu com “un tipus d’intel·ligència artificial conexionista”. El sol·licitant va declarar que havia adquirit el dret a la patent europea de l’inventor al ser el seu successor en el títol, argumentant que, com a propietari de la màquina, se li van assignar tots els drets de propietat intel·lectual creats per aquesta màquina.
L’OEP va publicar les decisions (que es poden recórrer) en què s’exposen els motius de la negativa el 27 de gener de 2020.
En les seves decisions, l’OEP va considerar que la interpretació del marc legal del sistema europeu de patents porta a la conclusió que l’inventor designat en una patent europea ha de ser una persona física i que, per exercir els seus drets legals associats, l’inventor ha de tenir una personalitat jurídica que els sistemes o màquines d’IA (Intel·ligència Artificial) no tenen.
Sorgeix llavors una pregunta respecte a quina persona física és l’inventor d’una invenció desenvolupada per IA: l’expert en informàtica que programa la IA, l’expert en ciències en el camp de la tècnica en què es basa la invenció, una persona experta en una barreja de tots dos camps de la tècnica, tal com un expert en quimioinformàtica o un expert en bioinformàtica?
La forma de respondre a aquesta pregunta s’ha d’avaluar cas per cas, perquè en alguns casos és realment difícil saber si totes les persones físiques esmentades anteriorment han contribuït a la invenció.
Per exemple, uns investigadors del MIT van identificar un nou compost antibiòtic potent mitjançant l’ús d’un algoritme d’aprenentatge automàtic. El compost ja era conegut, però no per al nou ús descobert, i es va seleccionar automàticament mitjançant el cribratge de més de 100 milions de compostos químics en qüestió de dies.
En aquest cas, sembla que va ser el desenvolupament de nous models informàtics predictius la clau que va conduir a la descoberta del nou ús del compost ja conegut. No obstant això, les persones que van pensar que alguns d’aquests compostos coneguts podrien tenir un ús com a antibiòtic van contribuir de fet a la invenció.
Si aquesta pregunta no es respon clarament proporcionant pautes d’avaluació apropiades per determinar quines persones realment van fer una contribució inventiva a aquest tipus d’invencions d’IA, en el futur es preveuen disputes de drets tant pel que fa a determinar quins tenen qualitat d’inventor com de titularitat.
Article de Joaquim Ferrer.
