El passat 4 d’octubre de 2022 va ser aprovat pel Consell de la Unió Europea el Reglament de Serveis Digitals (“DSA” per les seves sigles en anglès) i publicat en el Diari Oficial de la Unió Europea de 27 d’octubre. L’objectiu principal d’aquesta mesura és lluitar contra la proliferació de contingut i productes il·lícits a internet, protegir els drets dels usuaris (especialment als menors) i oferir millors fonts d’informació, entre altres. La norma segueix els pilars bàsics de la Directiva de Comerç Electrònic i introduirà novetats de pes pel que fa a la moderació de continguts, a la publicació d’informació relativa a la retirada o bloqueig de continguts i, en el cas dels motors de cerca de gran grandària, obligacions relacionades amb els riscos sistèmics derivats del seu ús.
Abans d’entrar a analitzar les obligacions i mesures que la DSA introdueix, serà millor aclarir què s’entén per plataformes digitals de serveis intermediaris. Es tracta d’aquells proveïdors de mitjans telemàtics que faciliten la trobada entre el prestador d’un servei i els mateixos usuaris i consumidors d’aquells serveis destinats a un públic amb residència a la UE, amb independència del lloc d’establiment del proveïdor intermediari. Alguns dels serveis que ofereixen fan referència a la classificació que la DSA fa d’aquests: serveis d’intermediació que ofereixen infraestructura de xarxa, allotjament de dades (serveis en el núvol), servei de memòria cau, plataformes en línia que reuneixen venedors i consumidors, motors de cerca i plataformes i motors de molt gran grandària.
En definitiva, la normativa s’aplicarà, amb diferents graus d’obligacions, als serveis d’allotjament de dades, als motors de cerca en línia, xarxes socials i marketplaces, quedant fora de l’àmbit d’aplicació els serveis de comunicacions interpersonals, que inclouen missatgeria electrònica i privada.
El conjunt de mesures que s’aniran aplicant és ampli, però inclouen elements com la traçabilitat KYBC (Know Your Business Customer) o la creació de noves figures com els coordinadors de serveis digitals o els alertadors fiables. La idea no és només aconseguir un millor contingut i més regulat, sinó oferir major traçabilitat de les empreses en línia, aconseguir una garantia eficaç per als usuaris evitant abusos (serveis de qualitat a baix preu) o prohibint els anuncis selectius.
Aquest reglament no s’aplicarà íntegrament fins al febrer de 2024, malgrat que alguns preceptes van entrar en vigor el passat 16 de novembre de 2022. La implementació més recent ha estat l’obligatorietat d’informar del nombre mitjà d’usuaris europeus al qual es dirigeixen els serveis del prestador. Això resulta clau per a la posterior designació d’una plataforma com de “molt gran grandària” la qual cosa, al seu torn, redundarà en una sèrie d’obligacions més restrictives que només aquesta categoria de plataformes haurà d’assumir. En un parell de mesos, s’espera que es comenci a imposar a unes certes plataformes amb gran abast d’usuaris (més de 45 milions d’usuaris) la ‘taxa de supervisió’, així com la realització d’auditories independents, també abans de juliol d’aquest any 2023.
Un altre termini a tenir en compte és el 16 de febrer de 2024, moment en el qual els estats membres han d’haver designat l’autoritat competent a escala nacional que s’encarregarà de regular les directrius que arribin des de la Comissió Europea. Per la seva part, la Comissió està creant un Centre Europeu per a la Transparència Algorítmica (CETA) per a donar suport a la seva nova funció supervisora amb coneixements multidisciplinaris interns i externs.
El quin i el com de la Llei de Serveis Digitals
Aquesta nova regulació estableix un nou marc normatiu aplicable als serveis intermediaris, conservant el règim d’exclusió de responsabilitat d’aquests prestadors de serveis de la Directiva 2000/31/CE, però imposant majors obligacions de transparència. Això sí, es continua sense imposar una obligació general de supervisió per part de les plataformes dels continguts pujats pels usuaris, per la qual cosa queden exempts de verificar la legalitat d’aquests continguts. En el cas de tenir coneixement sobre la irregularitat del contingut, no seran responsables de tal, sempre que actuïn de manera diligent per aconseguir la seva retirada. Per altra banda, els usuaris podran actuar amb coneixement de causa contra la plataforma en moderar-se el seu contingut, tenint eines i mitjans per impugnar les decisions de moderació i presentant reclamacions mitjançant un organisme de resolució extrajudicial o bé sol·licitar reparació davant els òrgans jurisdiccionals.
Si teniu alguna consulta sobre les obligacions derivades d’aquesta nova llei, poseu-vos en contacte amb un dels nostres experts a través del correu ponti@ponit.pro, trucant al telèfon 934 87 49 36 o seguint-nos en les nostres xarxes socials per a trobar més articles com aquest.
