El Tribunal General de la Unió Europea ha dictat recentment la seva primera sentència denegant per manca de distintivitat una marca sonora en format àudio. La novetat, cal remarcar-ho, no rau en la consideració de que els sons han de tenir capacitat distintiva per a determinats productes i/o serveis, sinó en l’acceptació de que tal capacitat es pot manifestar en una reproducció d’àudio i basar-se, no només en unes notes musicals, sinó també en les textures dels sons i les situacions i/o objectes que evoquen.
A l’Oficina de Patents i Marques d’USA (USPTO) es va acceptar, per exemple, un registre de marca de Lucasfilm consistent en un so que dura 234 segons i que reprodueix la respiració del conegut personatge Darth Vader de la saga STAR WARS, però a la sol·licitud també s’incloïa la descripció del so com una “rítmica respiració humana mecànica a través d’un regulador de tanc de busseig”.
En canvi, el cas que ens ocupa va plantejar-se quan es va intentar registrar en format àudio els sons que es produeixen al obrir la llauna d’una beguda gasosa (el del moment en que s’estira l’anella i el del consegüent bombolleig). L’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea va denegar el registre d’una marca de les susdites característiques al·legant que no presentava distintivitat per a begudes i els seus envasos metàl·lics ni per al transport i emmagatzematge d’aquests productes. La sol·licitant, l’empresa alemanya Ardagh Metal Beverage Holdings GmbH & Co. KG, dedicada a les solucions d’envasat, va presentar els corresponents recursos i el cas va arribar, com ja hem dit, al Tribunal General de la Unió Europea. Aquest, avala l’opinió de l’EUIPO i afirma que un signe sonor ha de mostrar certa força distintiva en relació amb els productes i/o serveis a protegir, independentment del format en què es presenti al públic destinatari. Dit d’una altra manera, el consumidor ha de ser capaç de percebre’l com a marca i no com a element funcional. El fet que l’anella sigui un element que contribueix a la funcionalitat de la llauna i que el bombolleig sigui una conseqüència de la seva obertura desvirtuen tal possibilitat. Concretament, el tribunal argumenta que l’obertura d’una llauna o ampolla “és intrínseca a una solució tècnica vinculada a la manipulació de begudes per a consumir-les”.
Cal insistir en que la resolució segueix la línia de l’EUIPO i el TGUE en matèria de marques sonores: se’ls exigeix els mateixos requisits que a la resta.
Contra aquesta decisió del Tribunal General es pot presentar recurs de cassació al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Serà interessant veure com es tanca l’assumpte en qüestió.
Article de Jaume Layola.
