A l’hora de triar una marca amb la que identificar-nos al mercat i diferenciar-nos dels nostres competidors, sabem que a més de triar un signe atractiu, de fàcil retentiva, amb el que ràpidament se’ns reconegui i associï, aquest signe no pot reproduir, ni tampoc ser similar a altres marques del sector. Els nostres Tribunals han elaborat una extensa i minuciosa jurisprudència, clarificadora del límit i la frontera entre la mera semblança i aquella susceptible d’induir a error o confusió al consumidor i, per aquest motiu, vedar l’ús i el registre de la nova marca.
Però, què passa quan el conflicte es genera entre una marca i una Denominació d’Origen? Són d’aplicació els mateixos criteris perfilats pels conflictes entre marques o la valoració s’ha de dur a terme mitjançant altres paràmetres? Quan una Denominació d’Origen pot obstaculitzar el registre d’una marca?
La reglamentació europea sobre Denominacions d’Origen estableix una protecció d’ampli espectre que té per objecte, per una banda, l’ús, la usurpació i l’evocació de la denominació protegida i, de manera més general, tota pràctica parasitària que pretengui aprofitar-se de la reputació de la referida Denominació.
Aquesta protecció constitueix un reconeixement a l’existència de certs productes que gaudeixen de característiques pròpies, que els doten d’una qualitat superior i que essencialment són atribuïbles al lloc de procedència, per les seves particulars condicions naturals, o bé a la utilització de certes tècniques tradicionals de producció o elaboració.
Doncs bé, quan una marca col·lisiona amb una Denominació d’Origen registrada, que constitueix també un dret de propietat industrial, no només motivarà una objecció per part de l’Oficina de Marques sinó que, amb l’actual normativa, pot ser objecte d’oposició per part del Consell Regulador de la Denominació d’Origen en qüestió.
En l’àmbit aplicatiu, l’oposició podrà ser estimada quan la marca es sol·liciti per productes idèntics o similars al protegits per la Denominació d’Origen – “productes comparables”-, però aquests productes no compleixin amb les especificacions i característiques de la Denominació d’Origen.
D’altra banda, la Denominació d’Origen obstaculitzarà la sol·licitud de marca quan aquesta sigui idèntica, inclogui la denominació protegida, o també quan es formi per un terme o, fins i tot, per algun element gràfic o figuratiu que evoqui d’alguna forma la Denominació protegida o la zona geogràfica a la que està vinculada fins i tot en el cas que els indicats signes figuratius siguin usats per productors d’aquella mateixa regió [1].
La raó de ser d’aquesta àmplia protecció és impedir que es faci un ús abusiu de les Denominacions d’Origen i salvaguardar, no només l’interès dels compradors, sinó també el benefici dels productors que s’han esforçat en garantir la qualitat esperada dels productes que porten legalment aquestes indicacions.
Per tot això, abans d’iniciar l’ús i els tràmits de registre del distintiu escollit, és altament recomanable dur a terme un estudi de viabilitat que analitzi possibles conflictes derivats dels signes anteriors existents, així com l’eventual incursió en prohibicions absolutes de registre.
[1] Vid STS 2464/2019 de 18/07/2019 – ST TJUE 2/05/2019 sobre DOP “Queso Manchego”.
Article de Cristina Margalef.
