Quan pensem en una marca, habitualment ens venen al cap noms, logotips o eslògans. Però també és possible registrar com a marca la forma tridimensional d’un producte. Aquest tipus de registre pot convertir l’aparença d’un objecte en un signe distintiu que permeti identificar la seva procedència empresarial.
És evident que les marques tridimensionals (3D) poden ser una eina poderosa per diferenciar productes al mercat. Protegir la forma, l’envàs o l’aparença general d’un producte pot convertir-se en un actiu estratègic molt valuós.
Tanmateix, el dret de marques té límits específics pel registre d’aquest tipus de marques:
- La forma imposada per la naturalesa del producte.
- La forma necessària per obtenir un resultat tècnic.
- La forma que confereix un valor substancial al producte.
Aquestes prohibicions absolutes de registre de les marques 3D estan recollides tant en la normativa de la UE (article 7.1.e) del Reglament (UE) 2017/1001 sobre la marca de la Unió Europea (RMUE)) com en l’espanyola (5.1.e) de la de la Llei espanyola 17/2001, de Marques) i obeeixen a un principi fonamental:
Impedir que una empresa obtingui un monopoli indefinit sobre solucions tècniques o característiques essencials del producte que haurien de romandre disponibles per a tots els operadors del mercat un cop expirada la patent o el disseny.
Per aquest motiu, abans de presentar una sol·licitud de marca 3D, s’hauria de determinar quines són les característiques essencials de la forma del producte i comprovar si totes responen a una funció tècnica. Les passes per fer-ho serien:
- Analitzar prèviament la finalitat i característiques essencials de la forma: si respon a una funció tècnica essencial, el registre com a marca té poques opcions d’èxit;
- Explorar drets alternatius: les patents, els models d’utilitat i els dissenys són vies adequades per protegir elements tècnics o estètics, encara que amb durada limitada;
- Apostar pel caràcter distintiu: quan la forma té elements no funcionals o inusuals que permeten diferenciar-se al mercat, pot tenir opcions reals com a marca 3D;
- En el cas de formes simples, analitzar si l’ús intensiu al mercat ha dotat la marca 3D de distintivitat adquirida. En cas afirmatiu i que es pugui demostrar amb escreix, la marca 3D podria tenir opcions de registre.
Un exemple il·lustratiu és el cas de la peça de Lego (C-49/08), en què el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va confirmar la nul·litat de la marca 3D del famós bloc de construcció per considerar que la seva forma era necessària per obtenir un resultat tècnic (la interconnexió dels blocs) i, per tant, no podia ser registrada com a marca.
Com a casos d’èxit, trobem les següents marques 3D registrades davant de l’EUIPO:
En resum, les marques 3D poden ser un actiu molt valuós ja que atorga un monopoli indefinit, però el legislador i la jurisprudència han establert fronteres clares per preservar la competència: la “forma necessària” no es pot monopolitzar mitjançant una marca.
Article de Menchu Pérez.
