Pasapalabra és un concurs televisiu molt conegut a les llars espanyoles. El que no tothom sap és que “el joc” ha passat de la televisió als tribunals.
El canvi de cadena televisiva no ha estat suficient per driblar els tan temuts litigis: primer va ser pel seu format, i aquesta vegada, pel seu element més icònic: EL ROSCO
Si l’any 2019 el Tribunal dictaminava el cessament d’emissió del programa al grup Mediaset (Telecinco), ara ha estat el grup audiovisual holandès MC&F BROADCASTING PRODUCTION AND DISTRIBUTION, C.V., qui reinicia el joc i de quina manera!
MC&F va interposar una demanda reclamant, entre d’altres, el reconeixement i la declaració de la titularitat dels drets sobre el conegut “ROSCO”, que és la gran coneguda i molt seguida prova final del concurs, com a obra original susceptible de ser protegida per la propietat intel·lectual.
És a dir, l’acció i el dret, que és un dret moral irrenunciable i inalienable, a exigir el reconeixement de la condició d’autor de l’esmentada obra (art. 14.3º TRLPI).
Tot i això, Atresmedia (Antena 3) ha tingut més sort i el Jutjat Mercantil núm. 8 de Barcelona no ha estimat les pretensions de MC&F i en conseqüència, ha desestimat la demanda.
El tribunal considera que no s’ha acreditat l’autoria ni l’originalitat del joc en si, ja que no tot format televisiu pot ser objecte de protecció per la propietat intel·lectual, sinó només aquell que suposa una plasmació concreta d’una idea original que reflecteix la creativitat intel·lectual del seu autor.
En aquest sentit, no es considera que hagi estat provat de manera suficient per cap mitjà de prova amb aptitud probatòria suficient a aquest efecte (com hauria estat un dictamen pericial) la tesi que el joc televisiu controvertit constitueix una obra original proveïda dels elements necessaris per poder ser protegida com a format televisiu per la propietat intel·lectual.
La càrrega de la prova sobre aquest fet incumbia a MC&F, que va haver de provar no només l’originalitat del joc controvertit com a manifestació d’una creació intel·lectual del seu autor, sinó que aquest joc constitueix una plasmació qualitativa concreta d’una idea o concepció general, dotada de substantivitat i autonomia.
Si com afirma MC&F la prova coneguda com “EL ROSCO” no és una mera adaptació, sinó que és un format original dotat d’autonomia i substantivitat, com a manifestació de la creació intel·lectual dels seus autors, degué no només al·legar-ho sinó provar-ho.
No obstant això, queda clar que és un tema realment complex com bé indica el jutge en la mateixa sentència quan expressament dictamina a l’apartat de les costes processals el següent “Els dubtes, tant fàctics com jurídics, que són seriosos i objectius, que suscita un judici com el present aconsellen ometre una menció especial sobre les costes processals de la primera instància d’aquest judici”.
En qualsevol cas, la sentència no és ferma i contra ella es pot presentar un recurs d’apel·lació davant l’Audiència Provincial de Barcelona, així que la següent qüestió és… Es donarà “EL ROSCO” per completat o hi haurà següent ronda?
Article de Susana Correa.
