El passat 18 de novembre de 2024 es van publicar al Diari Oficial de la Unió Europea dos textos normatius bàsics i de referència per a la pràctica legal i procedimental relativa a la protecció dels Dissenys Industrials a la UE. Aquests dos textos són el resultat final del procés que ha dut a terme la Comissió Europea des del 2022 per a l’actualització i adaptació al context actual de la normativa vigent fins ara a la UE sobre aquests Dissenys Industrials.
Cal recordar que la legislació fins ara en vigor sobre la protecció jurídica de dibuixos i models a la Unió Europea ha estat vigent durant més de 20 anys (el Reglament (CE) núm. 6/2002 del Consell sobre els dibuixos i models comunitaris i la Directiva sobre la protecció jurídica dels dibuixos i models, refosa de la Directiva 98/71/CE). Tot i que aquesta normativa de referència ha permès l’harmonització de les normatives nacionals dels països de la UE i ha impulsat aquesta modalitat de protecció a tota la Unió Europea, s’ha evidenciat que calien certes modificacions, sobretot en conceptes relacionats amb els dissenys “digitals i dinàmics”, la protecció en l’àmbit de la seva reproducció en 3D i la necessària revisió tant de la limitació per visibilitat del producte com de l’abast de la protecció dels dissenys de peces de productes complexos (peces de recanvi – clàusula de reparació).
D’aquesta manera, els textos publicats són, d’una banda, el Reglament 2024/2822, de 23 d’octubre de 2024 (que modifica el Reglament (CE) 6/2002 del Consell sobre dibuixos i models comunitaris), que va entrar en vigor el 8 de desembre de 2024 i que serà aplicable a partir de l’1 de maig de 2025 en aquelles disposicions que no requereixen legislació secundària. Per a les disposicions que necessiten aquest Dret derivat, s’estableix la seva entrada en vigor a partir de l’1 de juliol de 2026.
D’altra banda, el segon text de referència que s’ha publicat és la Directiva (UE) 2024/2823, de 23 d’octubre de 2024, sobre la protecció jurídica dels dibuixos i models, que va entrar en vigor el passat 8 de desembre de 2024 juntament amb el Reglament de modificació, tot i que els Estats membres tindran 36 mesos per incorporar-la a les seves legislacions nacionals, és a dir, fins al 9 de desembre de 2027.
Els canvis més rellevants
En primer lloc, aquesta nova normativa de referència, a més d’alguns canvis lleugerament més superficials com ara la substitució de la denominació “dibuix o model comunitari” per “disseny de la UE”, introdueix modificacions clau per adaptar l’àmbit d’aplicació de la normativa a les realitats dels dissenys dinàmics i digitals actuals. Per aconseguir-ho, redefineix el concepte de “dibuix o model” i el de “producte”.
Pel que fa a aquest últim, el disseny de la UE inclou en la seva definició l’aparença del producte (o d’una part del mateix) que també es deriva de les seves característiques de moviment, transicions o animacions. D’altra banda, la definició de producte també es complementa afegint-hi la possibilitat de la seva materialització en format “digital”.
Amb el mateix objectiu de fer la norma més competent en l’entorn tecnològic actual i davant possibles infraccions en l’àmbit digital, el Reglament inclou dins del seu àmbit de protecció els mitjans o materials que permeten la reproducció per impressió en 3D, establint que queda prohibit crear, descarregar, copiar i compartir o distribuir a tercers qualsevol suport o programari que registri el disseny amb la finalitat de permetre l’elaboració d’un producte sense l’autorització del titular.
A més d’aquestes actualitzacions a l’entorn digital quotidià, una de les incorporacions més rellevants és la relacionada amb el nou article (Art. 20bis del nou Reglament) referent a la denominada clàusula de reparació, respecte a la protecció de dissenys de components d’un producte complex que s’utilitzen per restituir la seva aparença original. Aquest nou article 20bis exclou de protecció els components d’un producte complex de l’aparença del qual depèn el disseny del component i que s’utilitzin amb l’única finalitat de reparar aquest producte complex per retornar-li la seva aparença inicial.
Una altra aclaració introduïda en els textos versa sobre la visibilitat del disseny, indicant que es concedirà protecció a aquelles característiques de l’aparença d’un disseny de la UE registrat que es mostrin de manera visible en la sol·licitud de registre. Aquesta mesura es dirigeix a dissenys amb característiques que no necessàriament romanen visibles en tot moment durant l’ús del producte. No obstant això, aquesta protecció no s’aplicarà a dissenys que formin part d’un producte complex i que no es puguin veure un cop muntats durant el seu ús normal.
Finalment, cal destacar canvis més formals, però igualment importants, com la possibilitat d’introduir animacions en les sol·licituds, una modificació en l’estructura de les taxes i, sobretot, l’eliminació del requisit de la unitat de classe per a les sol·licituds múltiples, les quals es limiten ara a un màxim de 50 dissenys.
D’aquesta manera, amb la publicació d’aquests textos s’han proporcionat les eines necessàries per adaptar la protecció dels Dissenys Industrials a la UE a les exigències actuals. Ara caldrà seguir la publicació de les Directrius d’Examen per veure com s’apliquen aquests textos legals a les noves sol·licituds que es presentin a partir d’ara.
Article de Xavier Prados.
