Dins el Programa de Convergència seguit per les Oficines de la PI de la xarxa de dibuixos, models i marques de la Unió Europea (EUTMDN), la EUIPO ha publicat en data 1 d’abril de 2020, la Pràctica Comuna CP9 «Caràcter distintiu de les marques tridimensionals (marques de forma) que contenen elements denominatius i/o figuratius quan la forma no és distintiva en si mateixa» i la pràctica comuna CP10 «Criteris per avaluar la divulgació de dibuixos o models a internet».
Les dues Pràctica Comunes són el resultat de les consultes i contribucions presentades per les parts interessades en els dos últims anys, així com la fructífera col·laboració en els seus respectius grups de treball, formats per experts de les oficines de la PI nacionals i regionals, en el marc dels projectes de cooperació europeus de la EUIPO.
En relació amb les marques s’ha consensuat una pràctica comuna (Pràctica Comuna CP9) relativa al caràcter distintiu de les marques tridimensionals (marques de forma) que contenen elements denominatius i/o figuratius quan la forma no és distintiva en si mateixa, per tal d’establir “un llindar mínim per al caràcter distintiu de les marques de forma quan la pròpia forma no és distintiva”.
La finalitat d’aquesta Pràctica Comuna és incrementar la transparència, la seguretat jurídica i la previsibilitat en benefici tant dels examinadors com dels usuaris, sent la referència per a les oficines de PI dels estats membres, les associacions d’usuaris, els sol·licitants i els seus representants.
La qüestió que es pretén resoldre amb aquesta Pràctica Comuna és l’apreciació del caràcter distintiu intrínsec global de les marques tridimensionals (marques de forma) consistents en una forma no distintiva dels propis productes, envasos o contenidors, i en altres elements als quals la marca de forma s’estén, dins d’un examen per motius absoluts.
Els elements que pot incloure la marca tridimensional i que ha revisat la Pràctica Comuna per determinar si la marca tridimensional és o no distintiva en el seu conjunt són els següents:
a) Elements verbals o figuratius
b) Un sol color i combinacions de colors
c) Combinació d’elements
Com a norma general, si una forma (marca tridimensional) no distintiva conté un element (verbal o figuratiu, un sol color o combinacions de colors, combinació d’elements) distintiu per si mateix, serà suficient considerar el signe com un signe distintiu en el seu conjunt.
La dificultat es trobarà a determinar la distintivitat de l’element o conjunt d’elements que inclogui la marca tridimensional no distintiva. La Pràctica Comuna també estableix alguns paràmetres per determinar la distintivitat d’aquests elements.
Així, pel que fa als elements denominatius i figuratius, s’han de valorar paràmetres com ara la seva mida i proporció, el seu contrast pel que fa a la forma, i la seva posició real respecte a ella, tenint en compte les realitats específiques de mercat a què pertany la marca tridimensional en qüestió.
Quan diversos factors (com la mida, la posició o el contrast) de l’element que inclou la marca tridimensional, afecten de forma negativa la distintivitat de l’element, la impressió general resultant és que el signe no té caràcter distintiu.
Quant als colors, per apreciar el caràcter distintiu d’un color s’ha de tenir en compte l’interès general en què no es restringeixi, indegudament, la disponibilitat dels colors per als altres competidors que posen productes o serveis a la venda del mateix tipus que aquells per als quals se sol·licita el registre (sentències de 06/05/2003, Libertel, C-104/01, EU: C: 2003: 244, §60, i de 24/06/2004, Blau / Gelb, C- 49/02, EU: C: 2004: 384, §41.)
Com a norma general, un sol color no tindrà, en principi, caràcter distintiu per a cap producte o servei excepte en circumstàncies excepcionals, de manera que el simple fet d’afegir un sol color a una marca tridimensional, no conferiria caràcter distintiu intrínsec a aquesta marca tridimensional.
No obstant això, no es pot excloure la possibilitat que una composició especial de colors poc habitual en els productes i que produeixi una impressió general memorable pugui conferir caràcter distintiu a la marca tridimensional en el seu conjunt.
Com sempre, l’examen exigirà una anàlisi cas per cas.
Finalment, respecte a la combinació d’elements, si aquests tenen caràcter distintiu individualment, conferiran distintivitat a la marca tridimensional. Per contra, elements verbals o figuratius, que es consideren individualment no tenen caràcter distintiu, no donen lloc a una marca tridimensional distintiva.
En canvi, una combinació d’elements verbals, figuratius i colors distintius i no distintius pot conferir caràcter distintiu a la marca en el seu conjunt, sempre que l’element distintiu es pugui distingir clarament entre tots els altres elements.
No obstant això, si el consumidor no percep immediatament l’element distintiu causa de la presència d’elements no distintius, la combinació pot donar lloc a un signe que no té caràcter distintiu.
En definitiva, el caràcter distintiu s’ha de valorar cas per cas, amb els principis comuns exposats que serveixen de guia per garantir que les diferents oficines arriben a un resultat similar i previsible a l’apreciar el caràcter distintiu intrínsec de les marques de forma (tridimensionals) que contenen altres elements quan la forma en si mateixa no és distintiva.
Article de Teresa Gonzalez.
