Portada Notícies La publicitat encoberta en xarxes socials

La publicitat encoberta en xarxes socials

9 d'agost de 2021

El passat 20 de juliol el Consell de Ministres va aprovar l’inici de la reforma de la normativa de Defensa dels Drets dels Consumidors i Usuaris per a adaptar-la a les noves formes de comerç electrònic i regular comportaments empresarials perjudicials per als drets de les persones consumidores, iniciant així els tràmits de transposició a l’ordenament espanyol de la Directiva (UE) 2019/216.

Fa tan sols uns mesos vèiem com entrava en vigor el primer “Codi de conducta sobre l’ús d’influencers en la publicitat”, a través del qual s’estableix un conjunt de regles que vinculen a tots els adherits a l’Associació Espanyola d’Anunciants (“AEA”) i a l’Associació per a l’Autoregulació de la Comunicació Comercial (“AUTOCONTROL”), així com a altres empreses del sector (anunciants, agències, mitjans, etc.) i a influencers que voluntàriament s’adhereixin a aquest.

Doncs bé, pròximament podria fer-se un pas més en la lluita per regular la publicitat a través de xarxes socials, en particular, aquella que persegueix la publicitat encoberta, donat que el Govern ha iniciat els tràmits de transposició a l’ordenament espanyol de la Directiva UE 2019/216.

El text proposat per a reformar l’actual Llei General de Defensa dels Drets dels Consumidors i Usuaris (“TRLGDCU”) recull per primera vegada la prohibició de la publicitat encoberta en xarxes socials, així com la publicació de ressenyes i valoracions falses o remunerades pel fabricant.

En aquest nou escenari, serà l’empresari qui haurà de garantir que les ressenyes que apareguin procedeixen de consumidors o usuaris que realment hagin adquirit el bé o utilitzat el servei comentat, sent qualificat de pràctica deslleial l’incloure ressenyes procedents de consumidors sense comprovar prèviament que hagin adquirit realment el bé, o la inclusió de ressenyes falses.

Les sancions màximes que es preveu aplicar a aquestes pràctiques deslleials podran ser de fins al milió d’euros o vuit vegades el benefici il·lícit obtingut, en el cas d’infraccions comeses únicament a Espanya, i fins al 4% del volum de facturació, si la infracció afecta a diversos Estats membres.

Per a la quantificació de les multes, s’observarà el grau de culpabilitat del responsable, la seva capacitat econòmica, el caràcter continuat de la infracció, el nombre de consumidors afectats o el nivell dels danys i perjudicis que hagin provocat.

El que s’intueix difícil de regular són els mitjans probatoris exigibles per a demostrar que l’empresa ha complert amb l’obligació de comprovar que l’influencer o titular de la valoració ha adquirit el producte objecte de la seva ressenya o comentari. Més enllà del justificant de compra que podria aportar-se per a acreditar l’adquisició del producte, no seria admissible que l’autor de la valoració provés un producte que li hagin prestat o regalat?

D’altra banda, s’obre el debat, de nou, sobre qui haurà d’assumir la responsabilitat d’aquestes pràctiques deslleials: l’empresa que publiqui la ressenya falsa o que contracti una campanya de publicitat encoberta a influencers?, els influencers que practiquin la publicitat encoberta o emetin valoracions en els seus perfils de les xarxes socials sobre productes que no hagin adquirit? O la plataforma de la xarxa social -prestadora de serveis de la informació- que alberga aquest contingut il·lícit?

Per a respondre a aquests interrogants, i a molts altres, caldrà esperar a tenir el text legal complet que ara tot just inicia la seva tramitació.

 

Article de Marta Vilá.

Vols que t'ajudem?

Contacta amb nosaltres i posarem a la teva disposició un equip d’experts.

PARTNERS