Agradi o no a la nostra societat, els esportistes d’elit i especialment els futbolistes són models per milions de nens i joves, i, en conseqüència, la – no sabem si dir recent- tendència a que alguns registrin com a drets de Propietat Industrial els gestos o moviments que fan per a celebrar una fita (gol, cistella, etc.) aconseguida dintre d’una prova esportiva ha aconseguit una difusió ràpida i amplíssima entre els seguidors dels susdits professionals de l’esport. A més, en l’actual context tecnològic, en que la immediatesa en la difusió d’una notícia, tendència, moviment, etc., ha deixat pràcticament de ser un avantatge per esdevenir una obligació . D’altra banda, l’efecte imitació, que sempre es pot esperar en aquest tipus de situacions, s’ha vist reforçat pel propi abast de la difusió; dit d’una altra manera, els esportistes susceptibles de registrar, utilitzar i beneficiar-se d’aquest tipus de drets han detectat el seu potencial i, per tant, podem esperar una successió de registres d’aquest tipus ja a curt termini.
Per això considerem interessant fer una breu anàlisi de la estratègia de Propietat Industrial que inspira aquesta tendència:
D’entrada podria semblar que aquest tipus de manifestacions podrien ser registrades com a marques de moviment. Tenint en conte el contingut del article 3, apartat 3, lletra h), del REMUE que parla de les marques de moviment com les composades per un moviment o un canvi en la posició dels seus elements o que els inclogui, sembla clar que una de les modalitats més adequades per la protecció de les manifestacions que ens ocupen seria aquesta. Si ens fixem, per exemple, en un dels darrers cassos coneguts pel gran públic – el del futbolista Daniel Olmo Carvajal- conegut al mon del futbol com a Dani Olmo– veiem que té sol·licitades (encara no registrades, almenys a la data d’aquest article, una sèrie de marques figuratives que reprodueixen la darrera fase del gest amb que l’esmentat jugador celebra els seus gols, assenyalant un rellotge imaginari que portaria a la seva mà esquerra. Les marques en qüestió estan registrades en les classes 3, 18, 25 y 28 de la classificació de Niça (que és el llistat oficial de distribueix, a efectes de registre de marca, tots els bens i serveis en 45 classes); és a dir principalment per productes que poden constituir marxandatge i regal, com perfums, complements, roba, joguines i material d’esport. Si el que s’hagués volgut protegir principalment fos els gestos o moviments en que consisteix la celebració, entenem que les marques haguessin hagut d’incloure també la Classe 41, que dona cobertura als serveis d’entreteniment, oci i activitats esportives, entre d’altres.
La conclusió és, per tant, que no només en el cas de Dani Olmo sinó en d’altres que han proliferat als esports més populars, estarem d’acord en que el públic arriba a conèixer la marca registrada més que per l’ús d’aquesta com a tal per l’ús que es fa d’un altre tipus de signe, en aquest cas, la marca de moviment, sense que en aquest cas estigui registrat ni tal ús es refereixi explícitament a cap producte ni servei dels que el titular protegeix amb els seus registres. Dit d’una altra manera, es tracta en aquest cas d’un ús d’una marca per a promocionar-ne un altre i reforçar la seva notorietat. El temps dirà si l’estratègia és l’adequada. En aquest cas no hi entrarà el VAR.
Article de Jaume Layola.
