Al més d’agost, quan les notícies sembla que es publiquin per no ser rebudes, les Oficines de Patents del Regne Unit i de la Unió Europea van rebre dues sol·licituds absolutament innovadores, no tant per allò que es pretenia registrar com per l’inventor/a que es pretenia fer-hi constar: una intel·ligència artificial.
A hores d’ara, però, les respectives legislacions contemplen a l’inventor/a necessàriament com a persona física, mentre que les intel·ligències artificials no són més que eines, segons el darrer informe publicat per l’ Oficina Europea de Patents al respecte. L’autor de l’informe entén que les intel·ligències artificials no s’acostaran a les funcions que permeten que un ésser humà sigui considerat inventor (concebre des d’un principi una idea o pla per arribar a un resultat) abans de 50 anys. Dit d’una altra manera, no serà abans que les intel·ligències artificials posseeixin coneixements extensos i capacitats de computació cognitiva. Quan això succeeixi, evidentment, les repercussions legals aniran molt més enllà del camp de la propietat industrial.
En qualsevol cas, les dues patents segueixen avançant en la seva tramitació sense objeccions, a falta de veure a qui s’atribueixen les respectives invencions. Val a dir que el cervell humà que hi ha al darrera de les dues sol·licituds és el Sr. Stephen Thaler, un expert en intel·ligència artificial que viu a Missouri. El Sr. Thaler va desenvolupar tot un pla de pràctica per tal que la seva intel·ligència artificial produís conceptes cada vegada més complexes. Afirma que el més sorprenent de tot el cas és que una màquina hagi estat capaç d’inventar en dues àrees molt diferents que quedaven fora del camp del seu programador.
Quedem per tant, atents al final de la història per tal de saber qui (o potser hauríem de dir què?) acaba sent considerat oficialment l’inventor/a.
Article de Jaume Layola.
