El sector farmacèutic, tampoc escapa als reptes immediats que implicarà la digitalització i la seva convergència amb altres sectors tradicionals com el de les ciències de la vida i la salut.
A aquest escenari s’afegeix la recerca d’estratègies que permetin fer front al constant declivi de les antany lucratives vendes associades a productes protegits per propietat intel·lectual, com l’externalització d’activitats de R + D o el seu enfocament cap a línies de producte amb menors exigències davant la creixent pressió regulatòria del sector i cost de desenvolupament.
En aquest context s’ha produït un augment dels processos de fusió i adquisició en el sector que, en un intent de reinventar-se, vol situar el pacient com a centre al voltant del qual dissenyar serveis que augmentin la seva qualitat de vida i incrementin la millora de la seva percepció cap a les empreses farmacèutiques. En aquesta estratègia i en l’esmentat procés de construcció de confiança, les empreses farmacèutiques troben en el sistema de marques un instrument ideal.
Així i pel que fa al nivell d’estadístiques de sol·licituds de marques durant els últims anys, segons la publicació World Trademark Review, 10 empreses del sector farmacèutic són les majors sol·licitants amb Pfizer, Novartis, Merck & Co, GSK, Bayer i Sanofi al capdavant mostrant, malgrat tot, la solidesa del sector i el seu potencial de creixement a Europa i als Estats Units especialment, confirmant el paper protagonista d’aquests actius en la seva estratègia de màrqueting i de diferenciació.
Pel que fa a les classes més sol·licitades en aquest sector, és rellevant, d’acord amb la dinàmica descrita al principi, la creixent aparició dins de l’enunciat de la classe 5 (en el qual tenen cabuda els productes farmacèutics) dels termes “suplements dietètics ” i l’augment de sol·licituds a la classe 44, relacionada amb serveis mèdics, higiene i bellesa, entre d’altres.
Finalment, pel que fa a l’àmbit territorial, cal destacar que gran part de les sol·licituds de marca van tenir com a origen la Xina i l’Índia, tot i que aquests mercats no figuren entre els principals d’interès per als grans actors del sector per l’existent pressió a la baixa sobre els preus.
