En el Dia Mundial de la Propietat Intel·lectual, analitzem com la IA està transformant la creació musical i quines implicacions legals planteja.
Cada 26 d’abril se celebra el Dia Mundial de la Propietat Intel·lectual, commemorant l’entrada en vigor, l’any 1970, del Conveni constitutiu de l’Organització Mundial de la Propietat Intel·lectual (OMPI). Aquesta data serveix per posar en valor el paper de la propietat intel·lectual (PI) en àmbits com la cultura, l’art, la innovació i el desenvolupament tecnològic.
En l’edició d’enguany, el focus està posat en l’impacte de la PI en el món de la música: com els drets d’autor contribueixen a preservar un ecosistema musical dinàmic, divers i sostenible. Un enfocament oportú, especialment si tenim en compte el nou actor que està transformant la indústria: la intel·ligència artificial (IA).
IA i música: la col·laboració (i el conflicte) creatiu
La intel·ligència artificial fa anys que s’integra silenciosament en el sector musical, de manera que realment no és un actor nou. Ja té un pes important en diferents aspectes, des dels algoritmes de recomanació en plataformes com Spotify, fins a eines que ajuden a masteritzar o millorar la qualitat del so.
Tanmateix, el desenvolupament accelerat de models generatius ha portat aquesta tecnologia a una nova dimensió. Avui dia, la IA no només ajuda, sinó que també compon, mescla, interpreta i fins i tot imita veus humanes. I aquí és on entren en joc múltiples interrogants legals que afecten tant els autors com les plataformes tecnològiques.
Analitzen aquest escenari incipient dues advocades expertes en propietat intel·lectual del despatx PONTI & PARTNERS.
Drets anteriors, posteriors i intervenció humana
Perquè la intel·ligència artificial aprengui, cal entrenar-la prèviament. I per fer-ho, s’utilitzen diferents obres, melodies o veus que, tot i no tenir un objectiu comercial clar, se’n fa ús. Imma Miralles, advocada especialitzada en PI, afirma que “si l’obra està protegida per drets d’autor, el seu ús per entrenar la IA hauria de requerir l’autorització del seu autor”. Per tant, “la protecció hauria de ser la mateixa que la de qualsevol obra protegida pel seu autor”, conclou Imma.
I què passa amb els creadors? Es tracta d’un terreny pantanós, perquè depèn de diversos factors com el grau d’intervenció humana. Tal com argumenta Imma, si la IA és només una eina per produir sons o efectes, “el creador físic conserva els drets d’autor”. Però si l’ús va més enllà, i tota la peça es genera mitjançant intel·ligència artificial, la seva autoria i els drets derivats seran completament diferents. En la mateixa línia opina Susana Correa, també advocada especialitzada en propietat industrial, ja que considera que “si la intervenció humana és escassa, l’autor podria no tenir drets sobre el resultat generat”. I què es considera una participació escassa? També respon Susana: “podria ser aquella en què el creador no intervé de manera substancial per modificar o enriquir l’obra, permetent que la IA sigui la principal responsable de determinar el resultat final”.
Així com existeixen drets, també cal tenir en compte la responsabilitat de l’usuari que utilitza la IA. Tal com recorda Susana, i en línia amb el que hem comentat, “l’usuari que fa servir l’eina no queda exempt de responsabilitat. Si el resultat final incorpora elements que, en conjunt, permeten identificar o remetre a una creació anterior, es pot entendre que hi ha una infracció, fins i tot quan no hi hagi intenció de copiar. La llei no exigeix sempre la voluntat d’imitar, sinó que se centra en l’efecte de l’obra i en la percepció del públic o del titular afectat”.
També respecte als usuaris i creadors, Susana afegeix: “Les legislacions actuals reconeixen com a autors les persones físiques, no els sistemes automatitzats. En aquest context, quan una obra és creada amb intervenció de la IA, el paper de l’usuari esdevé fonamental. Si aquest ha influït en l’obra mitjançant la definició de paràmetres creatius, la modificació de resultats o la presa de decisions clau durant el procés, podria ser reconegut com l’autor o, almenys, com el principal responsable del producte final. Aquesta contribució ha d’implicar un nivell mínim de creativitat, originalitat i decisions deliberades que afectin directament el producte final. És la intervenció humana la que aporta un valor artístic”.
I la veu? Un dret personalíssim
Dins d’aquest apartat, existeix un altre àmbit complex: la clonació de veus. Susana Correa recorda que “la veu forma part de l’àmbit de protecció dels drets de la personalitat. Imitar o replicar la veu d’un artista sense la seva autorització pot suposar una violació del seu dret a la identitat vocal, amb conseqüències legals”. “A més del marc legal, aquest tipus de pràctiques planteja qüestions ètiques importants sobre l’ús de la tecnologia per replicar característiques humanes úniques, la qual cosa reforça la necessitat d’actuar amb especial cautela i respecte cap als drets dels artistes. L’ús de la intel·ligència artificial en la creació musical no eximeix l’usuari de responsabilitat i requereix una major consciència sobre els límits legals i ètics de l’entorn digital”, conclou Susana.
La relació entre intel·ligència artificial, música i drets de propietat intel·lectual és complexa, viva i en constant evolució. A mesura que la tecnologia avanci, caldrà revisar els marcs normatius i adaptar els conceptes jurídics tradicionals a una nova realitat creativa.
En aquest escenari canviant, la clau serà trobar l’equilibri: protegir els drets dels autors i artistes, sense frenar la innovació que pot enriquir (i mai substituir) la creació musical.
