Qui no ha jugat alguna vegada amb una peça de llec? Pràcticament tothom sap com és i és capaç de visualitzar-la ràpidament en rememorar-la. Aquest és un molt bon exemple per a explicar un concepte clau en la propietat industrial: la distintivitat adquirida en marques.
Aquesta marca (EUTM No. 50450), actualment culpable en una acció de cancel·lació pendent de resoldre, va ser registrada com a marca a causa de ser capaç de demostrar la distintivitat adquirida gràcies al seu ús prolongat en el temps. Aquest ús seguit en el temps va aconseguir que es generés un reconeixement per part del públic i, al seu torn, una distintivitat enfront de la resta de competidors.
Però no ha estat l’única. El famós ambientador de pi que tots i totes hem portat en el cotxe (EUTM No. 3071305) i la marca tridimensional de la icònica ampolla “Contour” de Coca-Cola (USPTOTM No.1057884) van aconseguir obtenir la concessió de la marca, després d’acreditar i aportar una sèrie de proves que posaven de manifest que el públic era capaç d’associar aquestes marques amb les empreses que les havien llançat al mercat.
Així doncs, de què tracta la distintivitat adquirida en marques? Es tracta d’un principi pel qual, signes inicialment considerats genèrics, descriptius o no distintius puguin registrar-se com a marques si, amb el pas del temps, han aconseguit adquirir distintivitat i reconeixement per part del públic. Aquests signes, per tant, adquireixen la capacitat d’identificar l’origen empresarial d’un producte o servei a causa d’un ús constant en el mercat. I, com a resultat, són aptes per a ser considerats marques.
Com es demostra la distintivitat adquirida?
La distintivitat adquirida, també coneguda com a “secondary meaning”, ha de demostrar-se davant les oficines de propietat intel·lectual corresponents. Per a aconseguir que una marca sigui recognoscible com a distintiva per ús, la clau resideix en la qualitat i quantitat de les evidències que han de presentar-se.
Les evidències són les proves que s’han d’oferir per a demostrar que els consumidors associen un signe amb un origen comercial específic. Aquestes proves poden ser de diversa índole, però l’essencial és que siguin clares i contundents.
Algunes de les proves d’ús poden aportar-se per a ser positivament valorades són:
- Documentació que acrediti el temps que la marca ha estat en ús i la presència en el mercat.
- Proves econòmiques per a demostrar una participació significativa en el mercat rellevant, com poden ser unitats venudes.
- Enquestes de reconeixement i estudis que demostrin que un elevat percentatge de consumidors associa el signe amb una empresa específica.
- Declaracions d’associacions comercials, autoritats o professionals d’un sector determinat.
- Cobertura mediàtica d’un producte o la inversió publicitària que s’ha fet en aquest signe.
Demostrar la distintivitat adquirida d’una marca és un recurs de gran valor per a protegir signes que, en un principi, no compleixen amb els requisits per a registrar-se com a marca.
No obstant això, és important destacar que no és fàcil demostrar davant les oficines competents aquesta distintivitat i solen ser processos complexos i exigents.
És essencial comptar amb una estratègia de màrqueting efectiva i molt ben planificada, a més d’una recopilació exhaustiva i de qualitat d’evidències, que facin possible fonamentar la distintivitat d’aquests signes registrats que, a priori, manquen d’ella.
Si teniu alguna consulta sobre aquest tema, quedem a la vostra disposició a través del correu ponti@ponti.pro o bé el telèfon 93 487 49 36.
