La recent Sentència 1298/2025, de 24 de setembre, dictada per la Sala Civil del Tribunal Suprem, constitueix un precedent rellevant en matèria de propietat industrial i en la interpretació processal de la Llei d’Enjudiciament Civil (LEC).
Aquesta resolució declara que la caducitat sobrevinguda d’una marca registrada per falta d’ús constitueix una excepció al principi de litispendència (art. 411 LEC), en privar d’interès legítim la part oponent titular d’aquesta marca caducada. D’aquesta manera, el Tribunal Suprem matisa l’aplicació estricta d’aquest principi, introduint la flexibilitat prevista a l’art. 413.1 LEC per atendre les circumstàncies sobrevingudes durant la tramitació del procés que modifiquen de manera substancial l’interès de les parts en litigi.
El Tribunal Suprem es pronuncia essencialment en relació amb aquests dos articles de la Llei d’Enjudiciament Civil:
- Article 411 LEC: estableix que la competència i els pressupòsits processals es determinen en el moment de la interposició de la demanda, la qual cosa implica que les modificacions posteriors manquen d’efectes, en principi.
En conseqüència, la regla general és que la decisió del tribunal ha de referir-se a la situació de fet i de dret existent en el moment de la interposició de la demanda.
- Article 413.1 LEC: contempla una excepció, permetent tenir en compte fets posteriors que privin d’interès legítim les pretensions deduïdes.
En aquest cas, la Sala recorda la seva jurisprudència anterior (STS 701/2022, 569/2022, 241/2013, entre d’altres) i conclou que la caducitat de la marca anterior és un d’aquests supòsits en què es priva la demandada d’interès legítim per mantenir la seva oposició, ja que hauria deixat de ser titular d’una marca amb prioritat registral durant la tramitació del procediment judicial.
A més, assenyala que una interpretació raonable de l’art. 413.1 LEC ha d’evitar que les parts es vegin obligades a iniciar un nou procediment per al·legar circumstàncies sobrevingudes que alterin els interessos en conflicte. Obligar a dictar sentència ignorant la caducitat de la marca anterior seria contrari a la tutela judicial efectiva (art. 24 CE).
Rellevància doctrinal i aplicació pràctica
La Sentència presenta una rellevància especial en diversos àmbits:
- Doctrina jurisprudencial: el Tribunal Suprem fixa jurisprudència en establir que la caducitat sobrevinguda d’una marca ha de ser apreciada pels tribunals, encara que es produeixi després de la interposició de la demanda.
- Excepció a la litispendència: la caducitat sobrevinguda de la marca és un supòsit al qual resulta aplicable l’excepció de l’art. 413 LEC.
- Seguretat jurídica: s’evita que els tribunals dictin resolucions sobre situacions jurídiques extingides, garantint coherència entre el procés i la realitat jurídica existent en el moment de la decisió.
- Coordinació entre procediment administratiu i procés judicial: es reconeix l’eficàcia immediata de la caducitat declarada en via administrativa, fins i tot quan es produeix una vegada iniciat el procediment judicial.
La doctrina fixada pel Tribunal Suprem té efectes immediats. Per als sol·licitants de marques, reforça la posició d’aquells que veuen denegat el seu registre per oposició de signes que posteriorment poden ser cancel·lats per falta d’ús. Per als titulars, accentua l’obligació d’ús efectiu per evitar la pèrdua de procediments judicials ja iniciats basats en aquestes marques. I, finalment, també tindrà efectes sobre la pràctica processal, ja que els tribunals disposen d’un criteri clar per integrar fets sobrevinguts sobre la marca prioritària a la sentència, afavorint l’economia processal i la tutela judicial efectiva.
En termes generals, la resolució aporta més seguretat jurídica als operadors econòmics, reforça la coherència del sistema i obre la porta a una interpretació més flexible del principi de litispendència. El seu impacte es projectarà en l’estratègia de gestió de carteres de marques, on l’ús efectiu i continuat es revela, una vegada més, com un requisit indispensable per mantenir els drets d’exclusiva.
Teresa González.
Advocada especialitzada en PI.
PONTI & PARTNERS.
